El judici se celebrà ahir dematí en els jutjats de Manacor. | T.AYUGA.

TW
0

Miquel Barceló va declarar ahir en els jutjats de Manacor ser «l'únic autor de les ceràmiques creades entre 1996 i el 2000 al taller de can Murtó d'Artà». Així mateix, va reiterar que l'aportació del ceramista Jeroni Ginard, Murtó, va ser exclusivament «una tasca mecànica de preparació de la base i de control de la cocció» que podria haver realitzat «qualsevol mosset, de qualsevol altre taller». Per la seva banda, l'advocat de Murtó, Nadal Vidal, va reclamar que es reconegués «la coautoria de les més de 300 obres realitzades al taller de la Teulera d'Artà, obres, que a hores d'ara «serien una entelèquia sense l'aportació del ceramista».

Després d'haver-se suspès el passat abril, ahir finalment es va celebrar, en el jutjat número 2 de Manacor, el judici contra Barceló arran de la demanda interposada per Murtó. En ella, aquest reclamava al pintor la coautoria de diverses peces ceràmiques.

Abans de començar el judici, l'advocat de la demanda, va sol·licitar una nova suspensió al·legant indefensió perquè «faltaven proves». Petició que no fou acceptada per la jutgessa, Maria del Mar del Saliente.

Encàrrecs
Barceló, interrogat per Nadal Vidal, va relatar com havia entrat en contacte amb Murtó. «Vaig requerir els seus serveis perquè me facilitàs les bases. Així li encarregava alfàbies, plats de matances sobre els quals jo llavors treballava. Totes les ceràmiques són producte de la meva imaginació. Són obres fruit del meu treball. La intervenció de Murtó va ser el tornejat de la forma popular. Si no ho hagués fet ell ho hagués fet una altra persona».

Barceló, assistit pel lletrat Antoni Coll, va assegurar també que «mai hi havia hagut un acord econòmic entre ambdós» i que li anava pagant «segons les obres realitzades».

Com a testimonis de la demanda foren cridats la dona del ceramista, Catalina Portell, el seu fill, Miquel Ginard i la seva germana Margalida Ginard.

Tots tres defensaren que Murtó «feia una ceràmica artística», i que «en el seu treball hi havia temes grecs, marins, peixos, eriçons o pops». També assenyalaren que Barceló havia «enganyat» el ceramista en el sentit en què li havia «promès que anirien a mitges, que farien exposicions junts» i també «que guanyaria molts doblers». Nadal Vidal va dir que «hi havia hagut un enriquiment injust de Barceló».