Tots ells pogueren gaudir d'aquesta exposició, la comissària de la qual és Dolores Durán i que aplega a l'Espai-1 i a la sala de l'Aljub fins al 16 de gener obres que en la seva totalitat pertanyen a col·leccions mallorquines, entre les quals destaquen la col·lecció del Museu mateix, la Col·lecció d'Art Serra i la Col·lecció Preferent. Dolores Durán havia explicat durant el matí que el recorregut de la mostra «ofereix una oportunitat única de fer un repàs global de les possibilitats expressives que Picasso trobà en la ceràmica a totes les èpoques, en totes les formes i amb tots els motius», creant unes peces a les quals el malagueny conferí categoria d'obra d'art, continuant així el camí obert per Gauguin.
La importància de la fita es reflectí ahir vespre en l'obertura de la mostra, a la qual assistiren les màximes autoritats de la Comunitat i patrons del Museu: el president del Govern, Jaume Matas; la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar; el president del Parlament, Pere Rotger; el delegat del Govern de l'Estat a les Illes, Ramon Socias; el regidor de Cultura a Cort, Rogelio Araújo; i la directora general de Cultura, Catalina Sureda, entre altres personalitats de la societat que foren rebudes per la directora del centre, Marie Claire Uberquoi, i pel president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra.
El muntatge d'El gest multiplicat presenta una doble lectura. D'una banda, el visitant es pot aproximar a les peces representatives d'una primera època a l'Espai 1. D'altra banda, l'Aljub es reserva a una etapa més evolucionada, en la qual l'artista experimenta amb els volums i amb les formes en un procés de «deconstrucció».
I és que, tal com explicà Durán, el creador malagueny desenvolupà el seu treball ceràmic en diferents etapes, després d'una primera presa de contacte amb aquest mitjà l'estiu del 1946. En un primer moment, l'artista treballa al taller La Madoura, propietat dels Remié. «Picasso no hi entra per decorar peces -com havien fet abans altres artistes com Matisse, Chagall i Arp-, sinó que als seus 66 anys s'enfronta amb el procés creatiu i la tècnica artesanal». L'artista «hagué d'afrontar nombroses dificultats tècniques». Conèixer la matèria i la reacció dels esmalts fa que, en aquestes primeres passes, la producció de Picasso se centri sobretot en les superfícies planes com fonts i plats.
Ja a Vallauris arriba la fase més intensa de producció, entre el 1947 i el 1954. Picasso s'endinsa en les tres dimensions de manera progressiva, primer amb l'ús de peces preexistents, que a poc a poc començarà a modificar fins a alliberar-se «de les formes tradicionals i crear les seves pròpies peces en un procés de deconstrucció». Se n'exhibeixen, com a exemples, obres com ara Ocell en gran correguda (1953), Mussol de fusta dona (1951) i Mussol de fusta amb plomes (1951). Quant a la temàtica, la comissària assenyalà que «els motius són els mateixos que inspiraren la resta de la seva producció».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.