La vida ascètica i l'obra de Costa centren una conferència a Roma

El grup de mallorquins visità els llocs que influïren en el pollencí

26/11/04 0:00

El grup de mallorquins desplaçat a Roma per donar suport a la causa oberta per a la beatificació de Costa i Llobera recorregué ahir alguns dels indrets de la ciutat eterna als quals el poeta i sacerdot pollencí estigué vinculat. Entre aquests, destacà Sant Pietro in Vincoli, on passà llargues jornades d'estudis. Aquest temple custodia eMoisès de Miquel Àngel a qui Costa dedicà una poesia i que ahir fou recitada.

Aquest tret de la seva personalitat obté el seu reflex en l'obra literària des del primer poema. Uns versos, amb el títol de La noche de verano en què fa palesa la nostàlgia per la pèrdua de la mare. Ramis féu també especial incidència en eDiario de Conciéncia, un diari íntim que el poeta començà a escriure el 1887 i el mantingué fins a la seva mort i que és «clau per interpretar l'esforç ascètic, en grau heroic, que féu durant la seva vida Costa». Ramis incidí també en l'obra zenit de Costa, Lo pi de la Ribera conegut com El pi de Formentor per evidenciar la importància com a poeta.

Així mateix, durant la jornada d'ahir, tingué lloc una conferència a l'església nacional espanyola de Santiago i Montserrat. Aquest acte tingué l'assistència de l'ambaixador espanyol, Jorge Dezcallar, i la presidenta de Mallorca, Maria Antònia Munar. La conferència duia per títoCosta i Llobera, literat i sacerdot apostòlic i fou a càrrec del capellà mallorquí Gabriel Ramis Miquel, professor de litúrgia eclesiàstica de l'institut romà de sant Anselm i a l'hora, vicepostulador de la causa per a la beatificació del pollencí.

En el decurs de la xerrada, Gabriel Ramis aprofundí tant en el caire de poeta i literat com en el de religiós, posant de relleu la impossibilitat de separar ambdues vessants per presentar el personatge en la seva totalitat. En una exposició molt exhaustiva, Ramis incidí en la complexa i «polièdrica» personalitat de Costa, figura que, segons el conferenciant, patia «episodis depressius, però plena d'esperança per la confiança que li donava la seva fe en Déu».