Neix Henry Rowland (1848)

Neix a Honesdale, Penssylvània, el físic nord-americà Henry Augustus Rowland, pare de l'electromagnetisme al nou continent. S'havia graduat a l'Institut Politècnic de Rensselaer el 1870 i hi aconseguí una plaça de professor el 1874. Anà després a Alemanya, on va seguir els seus estudis superiors i en el seu retorn fou nomenat primer professor de física a la Universitat Johns Hopkins el 1876, un lloc de feina que va tenir fins a la seva mort. Havent investigat els fenòmens de l'electromagnetisme, topà en el seu país amb la indiferència general però fou ben rebut per Maxwell a Anglaterra. Aquest savi s'havia formulat sovint la pregunta de si una substància carregada elèctricament, en moure's a gran velocitat, crearia un camp magnètic. Posà en pràctica un experiment, el 1876, que consistia a afegir trossos de fulles d'estany a un disc de vidre, a les quals era comunicada una càrrega elèctrica. En fer rodar el disc amb gran rapidesa, el sistema desviava un imant en la forma carecterística i això donava resposta amb èxit al tema. Però Rowland va voler investigar, també, l'electroscòpia, una altra branca de la ciència aplicada que s'havia fet més i més important en química i en astronomia. Es tractava de perfeccionar-ne les línies i que aquestes es poguessin observar més properes les unes de les altres i a la mateixa distància. Era l'any 1870 quan Rowland, finalment, descobrí un mètode per produir les línies de l'espectre en un metall o cristall còncaus, molt més fines que les que s'havien aconseguit abans: quasi unes quinze mil per polzada. Aquesta precisió facilitava l'estudi de l'espectre estel·lar i, com que el telescopi havia esdevingut una mena d'ajudant de l'espectroscopi, aquest descobriment de Rowland fou considerat com una troballa de considerable importància. Llavors, entre el 1886 i el 1895, Rowland preparava un mapa de l'espectre solar en el qual precisava una longitud d'ona de devers catorze mil línies.