L'inquisidor Valdés nomena una comissió integrada pels dominics Melchor Cano, Domingo de Soto i Domingo Cuevas per tal que censurin els llibres de fra Lluís de Granada (Granada, 1504-Lisboa, 1588), el nom veritable del qual era Lluís Sarria. Professà, als vint anys, a l'Orde de Sant Domènec. Estudià humanitats a Valladolid i ensenyà teologia a Granada. La seva obra es considera fonamental pel fet de reunir normes de vida en el camí de la virtut, una síntesi dels coneixements de l'època, una apologia del catolicisme i un examen de la religió a la llum de la raó i la fe. Aquests mèrits no serien considerats pels inquisidors i així fra Lluís, l'estiu del 1559, es trasllada a Valladolid per a defensar el contingut de la seva producció. Tanmateix, no li dóna temps a intervenir.
L'Inquisidor general Valdés fa saber que el seu Cathalogus librorum qui prohibentur inclou les obres de fra Lluís i aquest comprèn que no hi ha res a fer de moment, que es tracta d'una qüestió de gelosia i enveja. Passa a residir al convent de Lisboa i segueix escrivint. El 1562, el general del seu orde, fra Vicente Justiniano li concedeix el grau de mestre en teologia i l'any següent, el mes de novembre, Marco Antonio Colonna i Octaviano Preconio, arquebisbes de Tàrent i de Palerm, respectivament, i Diego Paiva de Andrade, predicador portuguès, emeten sengles documents, durant el Concili de Trento, que aproven la Guia de Predicadors, el llibre més significat de fra Lluís. Semblava que ja els inquisidors havien restat fotuts i que el deixarien, definitivament, en pau. Però el diable no descansa i el 1577, fra Alonso de la Fuente denuncia, al davant del tribunal del Sant Ofici de Lisboa i del cardenal infant Enric, arquebisbe d'Évora, que els llibres de fra Lluís inspiren la secta dels Il·luminats. No poden, així i tot, demostrar que això sia veritat i fra Lluís, ja «molt vell i sense dents», com deia el rei Felip II que l'havia visitat a la seva pròpia cambra, era nomenat, per un breu del papa, vicari general.
Llavors, el 1582, Gregori XIII li dirigeix un breu en el seu honor. Es tracta d'un dels més elogiosos que cap pontífex hagi dedicat mai a una persona privada. Però a més d'això, suposava el reconeixement definitiu de l'Església cap a un autor que havia vist, en el passat, com les seves obres figuraven dins l'índex expurgatori.
Aquella vegada la temible Inquisició havia estat vençuda.
El gran mèrit de fra Lluís no es troba, tanmateix, en el contingut de les seves obres, poc originals, sinó en la seva tasca de sistematitzador i vulgaritzador, en la seva magnífica claredat d'exposició, en l'absència total de pedanteria, i en el seu llenguatge, pur i alhora ple de belles imatges. Escriví en castellà, portuguès i llatí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.