El Nautilus (1873)

«Cap a l'any 1866 mostraren una certa inquietud tots els mariners d'Europa i Amèrica a causa d'un misteriós fet esdevingut enmig de l'Oceà, i davant del qual, tant ells com els homes de ciència, estaven desconcertats. Molts vaixells, en navegar per diverses regions de l'ample mar, havien trobat en la seva ruta un cos estret i llarg, dotat de ràpids moviments, semblant a una balena, però molt més gran que aquest cetaci, i capaç de solcar les aigües amb una velocitat increïble. De vegades l'havien vist de nit, i en tals avinenteses pogueren observar que era fosforescent i que navegava sota l'aigua envoltat amb un torrent de llum. No existia dubte sobre l'existència real d'aquell monstre desconegut, terror de l'abisme, doncs eren ja algunes les naus que havien xocat amb ell, i molt especialment el vapor Scotia, de la Companyia Cunard, en el seu recent viatge a Liverpool. El submarí havia travessat les planxes d'acer de l'Scotia, fent-li en el casc un gran forat de forma triangular que hagués estat causa del naufragi de no ser perquè el navili estava dividit en set compartiments estancs, qualsevol dels quals podia suportar una avaria sense cap perill per a l'embarcació. Es trobava l'Scotia a tres-centes milles del Cap Clear quan xocà amb el monstre misteriós. Tan prompte com arribà a Liverpool, després d'alguns dies de retard, pujà al dic on fou reconegut pam a pam i allà hi comprovaren els terribles efectes de l'espoló del submarí. Era encara fresca la notícia de la pèrdua d'altres vaixells per causes ignorades, i el perill imminent passat per l'Scotia va fer que tothom fixàs la seva atenció en aquell misteri que amagaven les immensitats oceàniques, i tant a Europa com Amèrica hi hagué un desig, per unanimitat, que fos organitzada una expedició per atacar, i si era possible, destruir el famós narval de proporcions monstruoses, que segons alguns homes de ciència, no era altra cosa que el submarí...».