L'austríaca Elfriede Jelinek rep el Premi Nobel de Literatura 2004

L'escriptora no assistirà a la cerimònia perquè pateix «fòbia social»

E.P.Estocolm08/10/04 0:00

El Nobel de Literatura 2004 va recaure ahir en l'escriptora austríaca Elfriede Jelinek coneguda per la seva obra La pianista adaptada a la gran pantalla en 2001 per Michael Haneke. L'escriptora i poeta austríaca es va mostrar «sorpresa i honrada» per guanyar el premi Nobel, però va aclarir que està molt malalta per anar a Suècia a rebre-ho.«No puc tractar amb gent», va afegir. L'escriptora també va confessar que no viatjarà a Estocolm perquè pateix «fòbia social».

Les seves polèmiques obres descriuen el poder i l'agressió com forces determinants de les relacions i destaquen per les seves descripcions pornogràfiques de la sexualitat, l'agressivitat i l'abús.

L'acadèmia va premiar «el fluir musical de veus i contraveus en les seves novel·les i obres, que amb extraordinari zel lingüístic revelen l'absurd dels clixés de la societat i el seu subjugant poder». Aquest guardó representa el primer Premi Nobel de Literatura per a Àustria i és el desè que es concedeix a una dona.

Elfriede Jelinek va néixer el 20 d'octubre de 1946 a Mürzzuschlag i es va criar a Viena. Va conquerir el públic alemany amb les seves novel·les Die Liebhaberinnen (1975, Els amants), Die Ausgesperrten (1980, Els exclosos) i Die Klaverspielerin (1983, La pianista), adaptada a la gran pantalla el 2001 per Michael Haneke.

A La pianista, la més famoses de les seves novel·les, l'autora reflecteix gràfica i explícitament el voyerisme i masoquisme, mentre traça l'autodestrucció de la protagonista, una professora de piano en un conservatori de Viena.

Un dels temes principals de l'obra de Jelinek és la impossibilitat per a les dones «d'aconseguir una vida completa en un món on són pintades partint d'imatges estereotipades», afirmà l'Acadèmia.

Segons Miguel Saenz, el traductor de l'alemany de les obres de Günter Grass «ha estat guardonada per feminista» i declarà que el premi Nobel li ve súmament gran». Saenz, que va traduir l'obra de Jelinek Clara. S., va admetre que la guardonada és autora d'una obra interessant que escriu bé per la seva excel·lent oïda musical», però que és «insuficient» quan «hi ha molts autors que s'ho mereixien més».