La Gran Guerra Europea (1914-1918) havia alliberat els quatre genets de l'Apocalipsi i en acabar, perllongant el drama, era el torn de la pesta. Però en aquest cas la pesta era el grip. L'atmosfera europea, enrarida i contaminada, mogué aquella segona mortaldat. Així ho explicava Ernest Hemingway: «L'única mort natural que vaig observar, fora de les que són conseqüència de la pèrdua de sang, fou la mort per la malaltia coneguda com la grip espanyola. En aquesta, els malalts s'ofeguen en moc, sufocats. Quan arriba el final es transformen novament en criatures, conservant la seva força d'homes i omplen els llençols com si fossin els draps d'un infant petit, amb una gran cataracta groguenca que flueix i avança fins i tot després de la mort...».
Aquella pesta arribà a la Península i també a Mallorca. Tal dia com avui es podia llegir a la premsa diària: «A la secció telegràfica es dóna compte de l'estat sanitari a Espanya. El primer telegrama informa sobre l'epidèmia de tifus a la província de València, on n'hi ha més de dos mil atacats. El segon telegrama adverteix de l'existència d'una altra malaltia, el grip. S'ha estès l'epidèmia gripal en el Regiment de Burgos i actualment n'hi ha un centener d'afectats. En el Ministeri de la Governació es reben noves oficials de diverses províncies i informen que la malaltia s'escampa pertot arreu ràpidament. A Albacete ja hi ha més de setanta defuncions. En els quarters de Las Palmas ja s'han registrat dos-cents casos de grip».
A Mallorca, la situació era diversa.
«A Palma, des de dissabte, l'estat sanitari és satisfactori. Han disminuït molt les invasions produïdes pel grip i van millorant la majoria dels atacats. Dissortadament no es pot dir el mateix pel que fa al rafal de Santa Catalina, on la malaltia segueix el mateix curs. Els carrers de la Fàbrica i del Pou en resulten esser els més afectats, ja que allà no hi ha casa amb alguns malalts i molts d'ells greus. Contribueix a l'agreujament del mal la manca de mesures higièniques i de desinfecció; hi ha per allà molts de galliners i bugaderies que han de desaparèixer, com també alguns dipòsits de fems».
«Un amic nostre, arribat fa uns dies de Calvià, ens manifesta que la salut pública en aquell poble és alarmant. Es troben atacats de grip quasi tots els veïns de la població. Dels vint individus de la força de carrabiners que guarneixen aquell poble n'hi ha dotze de malalts. Se'ns afegeix que a Calvià no hi ha metges, ni llet, ni medicines, ni desinfectants, ni persones que puguin auxiliar els malalts, i hi regna, per tant, un pànic terrible».
Cap al dia 11 d'aquest mateix mes, la premsa deia que l'epidèmia anava decreixent. «El grip, terrible assot que tantes precioses vides ha segat a tot Europa i Amèrica, castigat Espanya, i aquesta illa, i de manera especial aquesta capital, en aquest moments decreix d'una manera ben remarcable, i és ja molt reduït el nombre de malalts greus que en aquestes hores existeixen, i són comptats els casos que es registren en el dia d'avui».
Els morts per grip aquell any a Mallorca foren 1581.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.