«La novel·la històrica no és una lliçó d'història. El que pretenem els autors és parlar de determinats personatges, de persones, que tampoc varien tant de l'Imperi Romà a l'actualitat». L'escriptor Vicenç Villatoro va explicar ahir horabaixa a Diari de Balears un dels trets essencials de la conferència que va impartir pocs minuts després sobre la seva novel·la La claror de julio. L'escriptor participava així en el cicle Transllegir II: novel·lar la història, que ha organitzat la casa Museu LLorenç Villalonga i en la posterior visita per la Palma de la Guerra Civil.
Villatoro acaba de retornar per la porta gran a la literatura «una professió, la d'escriptor, que mai no he abandonat», guanyant el premi Carlemany. Ha estat «important, perquè és una manera de fer conèixer a la gent que estàs allà i que continues escrivint, i això s'assoleix gràcies a un ressò mediàtic important i útil per a mi».
L'escriptor assegurà que «la Guerra Civil sempre ha estat un dels temes tractats pels escriptors, igual que ho han estat la Segona Guerra Mundial o l'Holocaust. En un principi l'escrivien persones que l'havien viscuda, però des de fa uns anys es produeix un tomb i de la guerra n'escrivim les persones que no l'hem viscuda, aportant una perspectiva totalment diferent. Posem per cas Soldados de Salamina, que és una novel·la que explica una petita història de la guerra, però no la guerra, i des d'una perspectiva totalment inèdita», assegurà.
Villatoro també va remarcar de manera important que «ens interessa aquesta Guerra perquè som perfectament conscients que el que som ve d'ella i de la situació del món en els anys trenta i quaranta, quan es produeixen les darreres grans cruïlles. En el cas de la Guerra Civil, a més a més, aquesta no s'acaba el 1936, sinó que s'allarga fins els anys 70, amb totes les seves particularitats, mentre que la segona Guerra Mundial si que s'acaba el 1945, tot i que apareixen novel·les que tracten altres aspectes i que ens ofereixen la visió de les peces que no quadraven al trencaclosques».
L'autor va aprofitar l'avinentesa per qualificar d'«interessant» el cicle Transllegir i va dir que «si hagués viscut aquí m'hi hauria apuntat sense pensar-ho. També vull deixar clar que la novel·la històrica no té per objecte explicar la història, sinó les persones que l'han viscuda, jo no vull explicar la Guerra perquè no me la conec a bastament ni és la meva tasca».
L'escriptor també va explicar que «ara mateix he tornat a centrar-me en la literatura i el periodisme, tot i que de tipus opinatiu i free-lance. Estic més vinculat a la creació i a l'opinió», tot i que va reconèixer amb un punt de malenconia que «no em desagradaria gens tornar al periodisme de carrer».
Villatoro va guanyar el premi Ciutat de Palma el 1997 i opinà sobre la polèmica generada amb la inclusió de la convocatòria en castellà en els guardons. «Em sap greu que una cosa que estava bé es posi en perill. Quan jo vaig guanyar el premi, els Ciutat de Palma eren uns premis que feien il·lusió i eren molt interessants. Ara s'han posat en perill. La literatura en castellà té una salut de ferro i el bilingüisme no és fer les mateixes actuacions per al català i el castellà, sinó ajudar a la llengua que està pitjor, en aquest cas el català, a què arribi a estar al mateix nivell que la castellana. S'han de corregir les desigualtats, no incidir en elles».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.