Schneckenburger: «El mercat de l'art atén avui en dia les raons més pràctiques»

Fou director de dues Documenta de Kassel

TW
0

TONI LIMONGI. Palma.
El catedràtic d'art i exdirector de la Documenta 6 i 8 de Kassel, Manfred Schneckenburger, va ser ahir a Palma. El dues vegades director de la Documenta 6 i 8 (1977 i 1987) va parlar de l'art actual i del que ha variat, del futur de les noves propostes artístiques i del coleccionisme.

Schneckenburger considera que «des de 1977, més que canviar la meva forma de veure l'art, ha canviat l'art en si. En els setanta hi havia art que romania ocult. En els vuitanta les coses havien evolucionat. Ja hi havia molta més informació, més revistes especialitzades». Per Schneckenburger, que va visitar l'Illa amb motiu de l'exposició Twins de la qual és comissari i que pot veure's a Artforum, «el públic, en aquells moments, coneixia amb molt més detall aquest món. A més, en els vuitanta els artistes reflectien la societat, mentre que en els setanta l'art només es mirava a si mateix».

Tanmateix, avui, la situació ha canviat. «Hi ha una desacceleració: abans sortia un isme cada cinc anys. Ara, cada 10 anys sorgeix un nou paradigma, si sorgeix. La documenta 10 i 11 van ser molt teorètiques. Tot era ja conegut». Schneckenburger afegeix que «actualment els comissaris tenen un paper més actiu. Ara els comissaris es donen a ells mateixos més importància». «No és el meu cas», féu broma. L'expert va parlar també del negoci de l'art: «Als 80 era molt fort. Hi havia molt moviment, encara que no puc oferir xifres. Des de llavors podríem dir que el volum de negoci es manté a un nivell fix al nucli. Els canvis es produeixen als marges».

Sí que ha variat alguna cosa: el perfil del col·leccionista. «El que sí ha canviat és la figura del col·leccionista. Ja no hi ha grans compradors com abans. Ara el mercat és més heterogeni, el client és més divers». Una galeria «en tenia prou amb un o dos bons col·leccionistes per vendre» els seus quadres. Ara no és així. «El galerista ha de cuidar més els clients si vol vendre més». El comissari va donar la seva visió sobre el futur: «El mercat sempre ha atès raons pràctiques». Hi ha elements que encara costa adaptar. «La gent pensa en el quadre a la paret. Per això les noves tendències com el vídeo no s'han acabat d'enlairar».