El debat vessà entorn la traducció literària. Carme Riera afirmà que «la literatura és intraduïble, però m'agradaria ser traduïda a totes les llengues del món». L'autora va ser contundent en el decurs de la seva intervenció i assegurà que «conèixer més llengües ens permet estimar millor a la resta». Riera aclarí que «publicam per ser llegits, per comunicar-nos amb els lectors i, sense ells, els escriptors no som ningú».
«La força d'una llengua no només depén de la quantitat dels seus parlants, també és important la seva competència lingüística i això té a veure amb la gramàtica», va dir Carme Riera. L'escriptora ironitzà sobre la quantitat d'escriptors en català a través d'una proposta curiosa. La mallorquina va dir que «a Catalunya, hi ha més escriptors que lectors per la qual cosa hauríem de subvencionar els nostres lectors».
En abordar la interrelació entre literatura i poder polític, Riera afirmà que «els llenguatges no són innocents o culpables» i va deduir que «en territoris bilingües, cada un fa servir una llengua segons el benefici que obté d'ella». El compromís moral de l'escriptor va ser un dels temes recurrents en el debat. Riera va dir que «ser persones és tenir un compromís moral» i matisà que «no som una escriptora feminista, som una persona feminista».
Eduardo Mendoza i Peter Esterhazy reivindicaren els seus punts de vista a través de l'humor. L'autor de La ciutat dels prodigis confessà que «vaig aprendre idiomes estrangers per festejar, però va ser un error, aquest no és el procediment i em vaig acabar enamorant dels idiomes». L'escriptor barceloní recordà la seva experiència professional com a traductor a l'Organització de Nacions Unides i explicà que a la traducció literària, «per molt que un idioma no es conegui, sempre sabrà més el traductor», apuntà.
L'escriptor hungarès, premi de la Pau dels llibreters alemanys per Armonia Celestia al marc de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, assegurà que «el llenguatge de la literatura no aspira a la comprensió, però sí a la creació i al coneixement». Per això, afegí, «el domini de l'idioma és també un tema de poder».
La sorpresa del debat va ser la intervenció del premi Nobel José Saramago, que Eduardo Mendoza ja havia citat en una de les seves intervencions. Saramago, que presenciava l'acte com a espectador, s'aixecà del seu seient i s'apropà al púlpit d'oradors per negar la seva intenció premeditada d'esdevenir en un referent moral com escriptor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.