Els amors de Ramon Berenguer I (1054)

En aquesta data, segons el cronista Al-Bakrí, sortia cap a Roma el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el qual, camí de la Ciutat Eterna, per terra, s'allotjava a la ciutat de Narbona, i més exactament en el palau d'un noble amic seu. La qüestió, però, és que de vegades, en aquestes coses de l'enamorament i el sexe, no hi valen les amistats. Mai com en el dia d'avui havíem assistit a tants casos de conflictes de parella, divorcis i separacions, fills d'una relació i l'altra... i això sense tenir en compte la crònica negra dels maltractaments. Podríem dir que la societat occidental, pel que fa al tema, és com una olla que bull. Però res podem fer o res es pot esdevenir en el dia d'avui que no hagi passat abans. Estant a casa del noble de Narbona, Ramon Berenguer s'enamorà de l'esposa d'aquell i l'atracció fou mútua. Els jocs dels gestos, les mirades, els secrets a cau d'orella, tot plegat aconseguí que comte i narbonesa acabassin totalment bojos de passió. Ramon Berenguer seguí, llavors, el seu viatge cap a Roma. Un cop hagué despatxat els seus afers amb el papa, tornà a Narbona i volgué romandre altre cop en aquella casa. Es reafirmà l'amor existent entre d'ells i Ramon Berenguer proposà a la seva enamorada de fugir a Catalunya, on la faria la seva esposa. Així, en arribar a Barcelona envià un grup de jueus a organitzar l'evasió de la narbonesa. El governador àrab de Tortosa va voler participar en l'assumpte i aportà a l'empresa un parell de vaixells. Tanmateix, el marit de la bella dama no devia esser tan beneit i, havent observat algun moviment estrany, tancà la seva esposa en una torre forta. Els familiars de la presonera posaren aleshores el crit en el cel i l'ajudaren a fugir. Finalment, la dama es presentà a Barcelona acompanyada dels seus parents i Ramon Berenguer se separà de la seva legítima esposa i es casà amb la narbonesa. Tanmateix, la comtessa rebutjada no es deixà vèncer tan fàcilment i es dirigí a Roma, on tingué una llarga entrevista amb el papa. Allà explicà tot el que li havia fet el seu marit, com l'havia abandonada sense motiu legal i com desafiava així les lleis de la religió. El papa, molt commogut, prohibí al comte de Barcelona d'entrar a les esglésies i disposà que els seus familiars no poguessin esser sepultats en terra sagrada i, també, alliberà tots els súbdits catalans del jurament de fidelitat que havien prestat al seu príncep. Quan Ramon Berenguer va veure que tot això podia representar la seva ruïna social i política, va fer despesa de bona part del seu tresor per subornar els clergues i eclesiàstics del seu territori per tal que anassin a entrevistar-se amb el papa i li arrangessin el complicat afer. Aleshores, els clergues certificaren que Ramon Berenguer, havent investigat la genealogia de la seva muller, hi havia descobert lligams de parentesc que invalidaven el matrimoni i que, per altra banda, la narbonesa havia fuit del seu marit per la mateixa raó, puix que eren igualment parents propers. Els clergues barcelonins i els ambaixadors de Ramon Berenguer declararen un i altre cop que tot allò era cert i els seus testimonis foren creguts. Ramon Berenguer recobrà tot allò que li havia estat prohibit. Fou reconegut com a bon fill de l'Església i, com diuen en castellà, «fueron felices i comieron perdices». Ella nomia Almodis de la Marca i fou estimada comtessa de Barcelona.