Wenzel Jacob: «M'han sorprès molt els impressionistes mallorquins i catalans»

El director del Kunst und Austellungshalle de Bonn va visitar el Museu d'Es Baluard

El director de la Kunst und Austellungshalle, al costat de «L'Affaire denanda», de Rebecca Horn. | JOAN TORRES.

TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
El Museu d'Es Baluard va rebre ahir la visita de Wenzel Jacob, director d'un dels centres d'art més importants d'Alemanya, el Kunst und Austellungshalle der Bundesrepublik, a Bonn, fundat el 1992, unes sales de titularitat estatal dedicades a grans exposicions temporals tant d'art contemporani com històric.

La col·lecció del Museu també va merèixer les seves lloances perquè, per exemple, opinà que el seu contingut i enfocament «estan molt bé: resulta perfecte perquè els estudiants d'art, i els estudiants en general, adquireixin una idea del que ha estat i és la història de l'art modern i contemporani». Tot i això, puntualitzà que l'ampli fons del centre hauria d'exposar «menys obres: una vegada que es decideix mostrar una menor quantitat de peces es poden plantejar illes de tendències i temes que en permetin una lectura més clara». Per acabar, l'expert donà el seu parer sobre el desembarcament de galeries alemanyes i de l'Europa central a Mallorca, afirmant que «pensen que captaran tots els alemanys rics que són per aquí de vacacions, però el temps ja dirà si és una aposta vàlida». Allà no els trobarien com a clients?, li insistírem. «Sí, però a Alemanya els troben davall les pedres», respongué amb un dels seus somriures acollidors.

Jacob va gaudir amb el seu recorregut pel Museu d'Art Modern i Contemporani, on va admirar sobretot l'espai consagrat a Miró; el que recull l'impressionisme català i mallorquí; i l'arquitectura de l'Aljub. A més, se sorprengué per la presència dels artistes anomenats els «salvatges alemanys», dels quals Es Baluard ofereix una representació important.

Fill d'un dels fundadors de la Dokumenta de Kassel, Wenzel Jacob és un bon coneixedor de la creació contemporània, però el treball que realitza al Kunst un Ausstellungshalle el manté també en estreta relació amb el passat, com ho demostra la gran exposició que les sales esmentades acolliran a partir de novembre sobre Tutankamon, en la qual se'n mostraran els extraordinaris tresors.

Per tot plegat, no resulta estrany que aquest expert admiràs la conjunció d'història i contemporaneïtat que caracteritza l'arquitectura d'Es Baluard. «M'ha sorprès la combinació d'allò històric i d'allò modern i la fórmula emprada pels arquitectes a l'hora de resoldre aquest plantejament a l'edifici», comentà. Però, a més, assenyalà com un aspecte molt positiu que una bona part de «les terrasses siguin obertes al públic, encara que no es faci la visita a l'interior».

Quan al tòpic de destacar una obra, artista o moviment que li cridassin l'atenció dins del recorregut museístic que proposa Es Baluard any 0, explicà que «m'ha sorprès molt la sala dels impressionistes mallorquins i catalans, que no coneixia». En la dedicada a Les mirades del present: l'art com a metàfora, Jacob va posar al costat de la peça L'Affaire denanda, obra de 1981 de l'artista alemanya Rebecca Horn, que va inaugurar l'Aljub; i al costat de Sense títo (1990), del fundador de Fluxus Wolf Vostell.

Durant la visita a l'Aljub, on s'exposa la instal·lació Il Lavatoi dell'Anima, de Fabrizzio Plessi, va manifestar que la màgia d'aquest gran espai voltat recobert de marès «s'ha de dedicar, sense cap dubte, només a instal·lacions; conec bé aquesta obra de Plessi i crec que aquest és el millor lloc on es pot exposar».

Quant al Kunst und Ausstellungshalle, que dirigeix, manifestà que és un centre sense col·lecció, de manera que es dedica a les grans exposicions temporals amb pecees dels grans museus del món, històriques, contemporànies, i que La Caixa hi ha col·laborat a través d'alguns projectes. Exemples de la feina realitzada són muntatges tan diferents com l'esmentat sobre Tutankhamon o el que encara es pot veure a les seves sales sobre Baselitz, un dels anomenats «salvatges alemanys», de qui Es Baluard exposa dos obres dels anys 80.

A Bonn, davant aquestes sales nacionals d'exposicions que dirigeix Jacob, i formant tot un conjunt escenogràfic i arquitectònic, hi ha el Kunstmuseum, on el desembre del 2003 es va exhibir la mostra Com es fan les imatges. Das Mallorca atelier, amb la qual un grup d'artistes de l'Illa es va presentar davant del públic alemany. Jacob comenta que «era el lloc adequat per a aquest muntatge, que el públic va rebre de manera molt positiva».