TW
0

J.MEDRANO. Palma.
L'editorial Moll i el Consell de Mallorca han iniciat la publicació de les obres completes del poeta, assagista i polític Gabriel Alomar Villalonga (Palma, 1873-El Caire 1941).

El primer volum, que ha sortit al carrer amb el títol d'Articles inicials. Una vila que es mor, aplega els articles que Alomar va escriure en publicacions mallorquines fins l'any 1905.

Entre ells, destaquen els textos que integren la sèrie Una vila que es mor, que foren refosos per l'autor amb els tres que s'apleguen sota l'epígraf Tot passant. En ells Alomar va recollir les Impressions d'Alger, publicades al setmanari La Roqueta, amb les quals proposava una evocació del seu viatge a l'Alger escrita en una prosa de molt alta qualitat literària. En ells l'escriptor va fer una defensa de la cultura del nord d'Àfrica, amenaçada pel colonialisme europeu.

A més d'aquests textos, trobam altres articles que l'escriptor mallorquí va escriure en diferents publicacions com Última Hora, La Almudaina, La Tarde, La Veu o la ja esmentada La Roqueta. La diversitat de temes que podem trobar al primer volum de les obres completes d'Alomar és molt gran, però per damunt de tot sobresurt la voluntat de l'escriptor de qüestionar les convencions socials i en ells també apareixen els llocs comuns ideològics de la retrògada societat espanyola de l'època.

Home d'idees profundament progressistes i afermat en un irrenunciable catalanisme, Gabriel Alomar es va convertir en un referent dins el pensament polític català modern, i més en particular de la tradició del nacionalisme d'esquerres.

Segons Pere Roselló Bover, autor de la introducció als articles del llibre, considera que Gabriel Alomar representa la figura de modernitat absoluta, des d'una actitud no gens localista i clarament cosmopolita. «Alomar respon al model de l'intel·lectual lliure que, sense llaços ideològics o polítics que el fermin, posa el seu pensament al servei de la millora indiscutible del món i de les futures generacions», afegeix Roselló.

En la col·lecció també trobem el clar enfrontament que tenia l'escriptor amb l'església catòlica, sobretot des de la mort de la seva germana, i el seu esperit antimilitarista, tot i la llarga tradició militar de la seva família.