Joan Pons: «Verdi és l'únic autor de qui es podrien fer dos gales diferents per a un baríton»

El baríton menorquí Joan Pons actuà ahir al castell de Bellver en el concert de cloenda del XXXIV Festival Internacional Serenates d'Estiu. La seva intervenció hi posà el punt final, amb un recital en què el cantant fou acompanyat per l'Orquestra Simfònica d'Oviedo, sota la direcció de Kamal Khan.

-És de Verdi, més que res. Ara bé, mai no m'hi he sentit a gust cantant. Són les peces més difícils del repertori de Verdi, però és el que estic acostumat a fer. -Sí, és de qui interpret més temes. Crec que és l'únic autor del qual es podrien fer dues gales diferents amb àries de baríton. -Aquesta mateixa gala ja la férem a Oviedo. Actuant a Ciutadella sempre et sents amb una mica més de responsabilitat que en altres llocs. Fou intens, després de set o vuit anys sense fer òpera a Menorca i amb el públic esperant-me, amb una audiència en la qual reconeixes moltes cares, i més que res perquè actuàvem per primera vegada al poliesportiu, on no s'havia preparat mai cap recital d'òpera. Teníem una mica de nervis per veure de quina manera sortiria el concert, sobretot quant a la sonoritat, ja que no en teníem experiència. Era la primera vegada i a Ciutadella no tenim cap altre espai amb capacitat per a 1.500 persones. -És un marc molt polit. Conec el castell de Bellver i sempre que la nit sigui serena i el vent no hi comparegui, els concerts toquen ser un èxit. -En som l'organitzador perquè som part del patronat de l'Associació. Som molts de cantants que hi prenem part i cada any feim algun acte d'aquests. Serà un concert de duets i jo participaré en cinc de diferents. Els cantants participants seran deu o dotze, consagradíssims. -Sempre. Aquests gests altruistes, ajudant associacions benèfiques a recaptar fons per poder realitzar operacions, són importants i més en aquest cas. Posar implants a gent sorda, sobretot a infants, és un projecte molt important. No es pot explicar el canvi que suposa per a ells. N'he vist els resultats i nosaltres, que vivim de la veu i d'aconseguir que la gent ens escolti, hi hem de contribuir més que ningú. Crec que això és una cosa molt polida. Operacions així a fillets de 3 o 4 anys, que no hi senten gens i després ja poden sentir picar els dits i poden fer una vida normal, crec que és molt positiu. -A Menorca comença a haver-hi gent que comença. Al·lots que fan una carrera molt acceptable. També he coincidit amb mallorquins que estudien a Nova York o a París, com a part d'un rodatge necessari.