La poesia mallorquina cerca el seu relleu

A Catalunya també es considerava Mallorca com una illa amb una gran tradició lírica i alguns joves començaven a despuntar amb força i a ser inclosos i considerats en les antologies més prestigioses que es publicaven des del Principat. Han passat uns anys i ara la pregunta que plana és, què en queda de tot allò? Qui són els poetes joves anomenats a prendre el relleu de personalitats tan marcades com Blai Bonet, Miquel Àngel Riera, Miquel Bauçà, Damià Huguet, Bartomeu Fio o Antoni Vidal Ferrando?

Les respostes són múltiples i variades, però un nou interrogant el planteja Sebastià Alzamora, el més consolidat dels nous poetes illencs. Nascut a Llucmajor, membre del grup dels Imparables, editor de Moll, el seu nom surt com a referent sempre que es parla sobre poesia jove. «Però a mi me fa molta de gràcia que encara em considerin jove, quan ja tenc tentra-dos anys, estic mig calb i ja duc un bon grapat d'obres publicades. Encara m'han de considerar jove?», s'interroga. Per a ell el relleu ha de venir d'aquells poetes que encara tot just comencen, que acaben de publicar llibres o que fins i tot resten inèdits.

«És la gent de vint-i-pocs anys que tot just comença a fer coses i nosaltres, que ja tenim entre 30 i 40 anys i que ja hem fet el nostre camí». Per a Alzamora del que no hi ha cap mena de dubte és de la gran qualitat que ofereix la lírica mallorquina. «Crec que és un món molt viu, en constant ebullició. Com a editor estic polsant un moviment constant. Es fan moltes de coses, al marge dels interessos que pugui tenir per publicar-les o no, però sempre hi ha noves aportacions, és un món que es remena amb molta de força», assegura. I entre el noms propis que apunta destinats a succeir la seva generació hi ha el de Pere Antoni Pons.

Xavier Abraham regenta un dels negocis més peculiars de l'Illa. Es tracta de la llibreria-perruqueria Sagitari. Està especialitzada en poesia. I precisament el nom de Pere Antoni Pons és un dels que li vénen al cap amb més rapidesa quan se li demana per un jove que tengui seguidors. «Encara que el número 1 en vendes sigui Sebastià Alzamora i també obtengui bons resultats Miquel Bezares».

Abraham polsa de forma directa el mercat, la situació. «En els darrers anys hi ha una estirada, perquè hi havia hagut uns moments d'estancaments. Els joves coneguts del moment es varen com a retirar i algun ha tornat a publicar després, però ara hi torna a haver una embranzida. No ens hem d'enganar, la poesia es ven en funció del coneixement que es té del seu autor. Si els autors tenen una certa transcendència pública sempre venen. Poques vegades els compradors vénen simplement amb la intenció de fullejar. Cerquen llibres concrets que els han arribat a través de recomanacions, pel boca a boca, per les crítiques dels diaris».

Qualitat
Pel que fa a la qualitat dels autors assegura que «hi ha de tot, hi ha joves molt rigorosos i altres que fan les primeres passes i no es preocupen tant per la qualitat. Crec que no és tan díficil editar, i això és bó, però algunes temptatives no sempre assoleixen els grans nivells».

Qui no està d'acord en què hi hagi facilitats per publicar és Tomeu Martí. Ell fou un dels impulsors, des dels Joves de Mallorca per la Llengua, de l'associació de joves escriptors en llengua catalana. «Les possibilitats es limiten a guanyar algun premi. No és que n'hi hagi pocs, però en un país normal això no hauria de ser així. Després hem de definir què consideram per jove, perquè tenim el cas de Sebastià Alzamora, que és extraordinari i fora del comú, però pel camí se'ns ha quedat tot un seguit de gent que no ha acabat de quallar i no se sap ben bé per què».

Entre aquests noms apunta els de Maite Brazales, que debutà en el primer Solstici d'estiu de la Fundació ACA i que després publicà el seu Pèl de cony en un monogràfic del 2000 de la revista Passaforadí; Andreu Gomila «que va guanyar el premi Amadeu Oller i fa el seu camí per Barcelona», Carles Rebassa, «que era qui més prometia i que ha publicat poc», tot i que ha desenvolupat una notable carrera com a rapsoda, Pere Perelló (de qui Moll té un llibre pendent de publicació), Alícia Beltran, LLucia Ramis. La llista és llarga.

«Hem de tenir en compte que la poesia és un gènere que fascina molt de tot d'una. La continuïtat és complicada». Martí també apunta al relleu. Pere Antoni Pons, Sebastià Sansó i sobretot Joan Miquel Oliver, l'ànima del grup musicaAntònia Font.

Els tres tenen una característica comuna, haver publicat amb Lleonard Muntaner a la seva col·lecció La Butzeta, El verí dels àngels, Era penombra i Odissea trenta mi, respectivament. Després Pons va guanyar el premi Maria Mercè Marçal de poesia amb El fibló i la festa, un llibre que la crítica ha saludat de forma unànime.

I és que per darrere de Bezares i Alzamora ja s'intueixen nous noms per a la lírica illenca. Només se'ls ha de deixar madurar.