L'aventura de Thomas Dallan (1599)

Miquel Ferrà i Martorell04/08/04 0:00

Un famós organista anglès, Thomas Dallan, és enviat a Constantinoble per tal d'instal·lar, en el palau del gran soldà, un orgue, regal de la reina Isabel agraïda pels especials privilegis mercantils concedits a la British Levant Company. Trigà tot aquest mes el músic britànic a instal·lar l'instrument, i més encara, a causa d'alguns desperfectes haguts en aquest amb motiu de la llarga travessia marítima, especialment la humitat. Un cop el tingué a punt, oferí un concert al soldà. Aquest restà embadalit i aplaudí força, però la seva alegria tornà ràbia quan descobrí que ningú més que Dallam no sabia fer servir el gran instrument. Aleshores, el soldà, acostumat a tenir el que volia en qualsevol circumstància, va recórrer a totes les formes pacífiques de persuasió per tal que Dallan passàs la resta de la seva vida a Turquia. A Dallan això no li feia gràcia i, malgrat que era fadrí, s'inventà una esposa i uns fills a Anglaterra que l'enyoraven...

«...Em digueren que si restava a Turquia, el Gran Senyor posaria a la meva disposició dues esposes, de les millors, d'entre les seves concubines o donzelles, que jo mateix triaria, ja fos a la ciutat o a la part forana...».

Veient el soldà que Dallam no anava de res, el volgué temptar amb quelcom que estava privat a qualsevol súbdit i que era castigat amb pena de mort. Se li va permetre de pegar una ullada a l'harem aprofitant l'absència del soldà. No es va perdre Dallam aquella avinentesa: «Quan vaig arribar a l'entrada, vaig veure que el mur exterior era molt ample, i anava armat, a un costat i a l'altre, de feixucs ferros; però a través dels reixats vaig poder veure trenta de les concubines del Gran Senyor que jugaven a la pilota dins un altre pati. A primera vista les vaig prendre per al·lots joves, però quan em vaig adonar que portaven el cabell caigut sobre l'esquena, en trenes, recollit amb vetes de petites perles, i per altres detalls evidents, vaig saber que es tractava de dones i, per cert, ben atractives.

En el cap no duien més que un barret d'or que els cobria la coroneta, sense collars de tela sinó de perles i amb alguna joia al pit i a les orelles; les jaquetes eren com un dòlman de soldat; algunes de seda vermella, altres de blava i d'altres colors, amb brodadures d'altres diferents tonalitats; calçons de tela fina de cotó, blanca com la neu i tan subtil que deixava distingir la pell de les cuixes.

Aquests calçons baixaven fins a mitja cama, algunes portaven una mena de polaines, i altres la cama nua, amb anelles d'or als turmells; calçaven sabatetes de vellut de devers vuit centímetres d'altura. Em vaig quedar tant temps mirant-les que el patge, que m'acompanyava, s'enfadà. Va fer un gest i em trepitjà un peu, com dient-me que deixàs de mirar».

Després, tenint por que el soldà, per tal de fer-lo restar per sempre a Turquia, no cercàs mesures més doloroses, Dallam decidí evadir-se de la ciutat amb un vaixell de càrrega britànic, embarcat ocultament, i així pogué retornar a Londres sa i estalvi.