Moneo acaba una conferència a la Miró pintant en una pissarra

L'arquitecte participava en el cicle de conferències organitzat pel Col·legi d'Arquitectes per homenatjar el danès Jorn Utzon, autor de l'òpera de Sydney. La presència de Moneo va suscitar l'interès de moltes persones de Palma i va ser un gran èxit de convocatòria. Però el que no es pensava bona part del públic assistent és que acabaria perdent-se més de la meitat de la intervenció de Rafael Moneo.

Precisament a la seva casa, a l'edifici que ell mateix havia dissenyat, Moneo va haver de lluitar contra tots els elements per fer-se entendre. Ben aviat es va trencar l'aparell de diapositives. I ell havia preparat tota la seva intervenció en funció de la projecció de les imatges. Era una conferència audiovisual. Intentant superar aquest contratemps, Moneo va explicar al públic que assajaria una improvisació. I va començar a dibuixar de cap i a l'aire, amb les mans, allò que intentava explicar.

A fora, el públic que no havia pogut entrar no entenia res. Hi havia una gran pantalla des de la qual s'havia de poder seguir la conferència, però com que l'arquitecte es va haver de moure tant la càmera que havia de retransmetre les imatges no el va poder seguir. El micròfon era de peu fix i moltes vegades tampoc no arribava el so a les persones que no havien tingut l'oportunitat d'entrar dins la sala.

Molt al final va aparèixer la pissarra Vileda i Moneo, de cap, féu els seus dibuixos. Però quan havia d'explicar per què l'òpera de Sydney no s'acabà segons els designis d'Utzon, va ser impossible seguir els seus raonaments per manca de sistema auditiu i pel gran renou que feia la gent que visitava la fundació. Al final, una decepció per a moltes persones que acudiren fins a l'entitat per veure Moneo.