Troben restes de la 'razzia' catalanopisana davant s'Hort del Rei

Els arqueòlegs treballen sobre la hipòtesi que podia tractar-se de l'atac catalanopisà a Medîna-Mayûrqa documentat en el segle XII. La batalla que va donar fi al setge va ser «sangonosa», segons la crònica Liber Maiolichinus atribuïda al poeta pisà Lorenzo Veronés, qui es creu que hi va prendre part.

José Antonio Riquelme, zooarqueòleg; el restaurador Manuel Fernández, i Oliva Rodríguez, antracòloga que estudia carbons, llavors i pol·len són investigadors del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Granada, a la qual també pertany el forense Miguel Botella, del departament d'Antropologia física. Aquests especialistes analitzen en l'esmentat centre els materials abans esmentats que, segons Rafael Turatti i Francisco Domínguez, els arqueòlegs que treballen en l'excavació, podien pertànyer al setge catalano-pisà que va sofrir la ciutat musulmana l'abril de 1115.

«Al costat d'un embarcador que vàrem trobar cap a la meitat d'Antoni Maura va sortir un paquet compacte de fang que, en realitat, era cendra amb terra que havia pres aquesta forma. Per un procés natural es va crear absència d'oxigen, el que ha permès que es conservin tota una sèrie de restes», diuen, «amb la major de les prudències», Turatti i Domínguez.