La mort de l'actor Marlon Brando i els plans del seu funeral, en la intimitat de la seva família, fan realitat l'últim desig del llegendari intèrpret que somniava fugir de la presó de la fama.
Brado va morir la matinada de dijous al centre mèdic de la Universitat de Los Angeles (UCLA), Califòrnia, víctima d'un problema respiratori. El seu fill, Miko Brando, la seva néta Fausta, i la resta de la família ultimava ahir els detalls del seu funeral, que, donant compliment al desig de l'actor, serà privat i probablement tindrà lloc a Omaha (Nebraska), on Brando havia nascut feia 80 anys.
«Marlon odiava la idea que la gent fes comentaris entorn de la seva mort», recordava el realitzador i amic de l'intèrpret Francis Ford Coppola. Encara així, és difícil silenciar la mort d'un mite. Des que sorgiren els primers rumors de la seva mort, els amics i seguidors, els que havien treballat amb ell, no han deixat de recordar el gegant de la pantalla.
El president dels Estats Units, George Bush, s'unia ahir al sentiment general del país per haver perdut el seu «padrí». Bush afirmà que Brando «va ser un dels millors actors del segle XX» i afegí que, amb la seva mort, «els Estats Units han perdut un gran actor de l'escenari i la pantalla».
A un comunicat emès des de la Casa Blanca, el president elogiava el talent d'«un dels millors actors del segle XX» recordant els seus treballs en pel·lícules com Niu de rates i El padrí i afirmava que «serà estranyat per molts admiradors».
Pel que fa a la indústria del cinema, acomiadava el mite afirmant coses com ara que «era i és el rei»; «tenia un gran sentit de la veritat»; «fou un meravellós col·lega» i el «mestre de tota una generació d'actors». I és que moltes de les avui rutilants estrelles de Hollywood són hereus de l'actor. Marlon Brando va redefinir l'actuació per a una generació d'actors, però malgrat el seu enlluernador inici, mai no desenvolupà tot el seu potencial actoral.
De fet, l'historiador de Hollywood Robert Osborne assenyalava que «va ser un dels grans talents, però també una gran decepció. Donà molt, però tenia una personalitat tan eclèctica, era tan impressionant com actor; i tot això ho va llançar per la borda. No crec que s'hagi pres la responsabilitat del seu talent seriosament mai». Tanmateix el seu estil malencòlic, fort, salvatge i honest inspirà altres grans actors com James Dean, Robert De Niro, Al Pacino, Paul Newman, i, més tard, Sean Pean.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.