El desembarcament de Daiquiri (1898)

Miquel Ferrà i Martorell23/06/04 0:00

Desembarquen tropes americanes a la població cubana de Daiquiri i l'endemà a Siboney. Dies abans ja ho havien fet a Guantánamo. En aquest cas, la tropeta avançada la composaven vuitanta homes i els canons dels vaixells en protegien la marxa i presa de posicions. Poques hores després, aquells «marines» del segle XIX, ja eren vuit-cents. La bandera de les barres i estels era hissada. Els comandants de l'esquadra espanyola sobre la presidència de l'Almirall Cervera a Santiago decidia que els vaixells haurien de sortir de nit, dispersar-se i fugir així del bloqueig nord-americà. Les naus dels Estats Units bombardegen Santiago però els vaixells espanyols no pateixen encara danys greus.

A Madrid, a les Corts, Romero Robledo clama per tal que l'esquadra surti d'una vegada: «Els vaixells han estat fets per combatre i no per estar lligats al moll». I que és de fàcil, jugar des de la Península amb la vida dels altres. Les tropes espanyoles, a tots els fronts de Cuba, s'han de batre en franca retreta. I els guerrillers cubans, que fan costat als americans, ho fan encara més complicat, i més que complicat, impossible. Cervera informa al Capità General Blanco que l'esquadra està perduda des que sortí de Cabo Verde... Mentre més m'ho estic pensant, més gran és la meva convicció que continuar el viatge seria desastrós. Els comandants dels vaixells tenen igual opinió que jo, i alguns encara més enèrgica...».

Espanya perdrà en aquella quixotada tots els seus millors vaixells de guerra. Com ja li havia passat amb l'Armada Invencible...

Les guerres no es guanyen en cançons patriòtiques sinó amb la tècnica armamentística del mateix nivell de l'enemic i una millor estratègia. I diu un cronista: «Mentre tot això s'esdevé, per tota Espanya es passegen tranquil·lament cinquanta mil al·lots joves de bona casa que han estat redimits amb doblers. És a dir, els han comprat el seu dret a la vida. Només moren els pobres. Al mateix temps que el govern es veu obligat a cridar els excedents del «cupo» de 1897, cinquanta mil senyorets de casa benestant, vestits de paisà, assisteixen als teatres on, de vegades, es donen funcions a benefici dels ferits de Cuba i Filipines...».

Quina vergonya! Aquest sistema de la redempció del servei militar havia estat suprimit per Castelar, president de la República, el 1873, però la Restauració borbònica ho tornà implantar. Arribarem així al primer de juliol, quan té lloc la famosa acció d'El Caney. Allà s'enfrontaran sis mil cinc-cents a una força espanyola deu vegades inferior. Comanda les tropes espanyoles el general eivissenc Vara de Rey, que morirà en la batalla.