El llibre de Pomar va ser presentat dimecres passat a l'Illa de Llibres de Palma. En la introducció de l'autor als seus poemes assegura que «no sé, ni tan sols, si posar les paraules que segueixen dins el sac de la poesia. I ben lligat, ho dubt». També diu que «crec que són més una declaració de principis, que mogut pel darrer esclafit bel·licós a l'Iraq, m'han obert la canonada de les venes... Voldria, per tant, que els solcs de mots, tacats de sang, més que un poemari, més que una protesta, fossin un ingent -només- desig que s'escampàs, un cant fluixet -però que mai no defallís-, a la concòrdia. I que la paraula fos l'única arma d'aquests camps de batalla, encesos, eixorcs, d'aquí i d'enllà... Com una espasa de fusta, que tallàs enlaire poders afamegats, injusts béns mal repartits, i que mai més no obrís ferides, tan sols, que les clogués...».
Joan Pomar Mir, nascut a Campos el 1955, ha publicat, entre altres, De jove a pare, instants de vida i versos; Campos, dibuix i paraula i El solc dels anys. És col·laborador de la revista Ressò d'ençà de 1997 i esporàdicament de S'Esclop.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.