Jaume II de Mallorca, legislador (1276)

Arribava a Mallorca el que havia de ser coronat amb el nom de Jaume II, com a monarca i senyor absolut del Regne. Destacaria com a legislador. En primer lloc confirmant els privilegis i llibertats dels illencs (12 de setembre) i després, pel seu caràcter bondadós i pacífic, tot protegint les minories, gremis i col·lectius dels seus territoris, com era el cas dels jueus mallorquins, en orn dels quals és el text que reproduïm tot seguit. Com sabeu, aquestes disposicions eren dictades en llatí i el que teniu al davant és una de les seves possibles traduccions, ja que com diuen els filòlegs amb bon criteri mai no hi ha una traducció exacta: «Sàpiga tothom que nos, Jaume, per la gràcia de Déu Rei de Mallorques, Comte del Rosselló i de Sardanya i Senyor de Montpeller, atès que els jueus de Ciutat de Mallorques, que acostumen viure-hi i tenir-hi les seves cases i els seus habitatges, dins l'Almudaina i altres llocs de Ciutat de Mallorques, es traslladaren ells amb les seves pertenences a cert indret de dita ciutat, això és, a determinats carrers de la que es diu partida del Temple i de la Calatrava, estenent-se cap al Castell ciutadà del Temple, en els quals carrers els esmentats jueus hi edificaren i construïren les seves cases: d'acord amb això seria difícil, gravós i amb massa despeses que dits jueus fossin obligats a traslladar-se a altre indret de la població i havent pensat sobre el particular ens sembla que els dits jueus no podrien acomodar-s'hi, i tenir el seu call com en el lloc on ja el dit call s'instal·là i bastí, per tal que així consti, en el nostre nom i per tal que els nostres sien lloats, concedim i confirmam als esmentats jueus, en el present i en el futur, el dit call i el lloc en el qual el dit call es troba edificat, amb les cases, edificis i totes les altres pertinences de l'indret del dit call, i amb la seva sinagoga que autoritza el venerable bisbe de Mallorca i que serà edificada allà mateix. Per tant, la nostra voluntat és que els habitatges i la sinagoga dels hebreus restin al dit lloc i ho deixam establert segons les nostres deliberacions en el dia d'avui i a perpetuïtat, puix que aquestes disposicions són per a sempre, essent també voluntat nostra que si fos escaient augmentar el call de dits jueus, volem i determinam que tal cosa es pugui dur endavant, i puguin així construir els seus habitatges en els dits llocs i en els llocs veinats del call i cap a la que es diu la casa del Temple. Manam al nostre lloctinent a Mallorca, als vicaris, batles i a tots els altres funcionaris nostres presents i futurs que tenguin en compte totes les coses aquí dictades i més amunt contingudes i que no les contravenguin i no permetin tampoc que per cap raó siguin contravengudes i per a major fermesa de tots els punts dictats, signam el present document amb el nostre segell. Datat a Mallorca les quinze calendes d'abril de l'any del Senyor mil dos-cents noranta-nou. Signat Jaume. En són testimonis Bernat de Cano, Ramon de Canet, Jaume Muredine, Berengari d'Ulmis, Dalmaci de Garriga, Jaume de Bernici i altres jurats, i Esteve Sabors, jutge del Regne. Així mateix signat Pere de Calidis, que per manament del Senyor Rei ha escrit això, el dia i l'any indicats».