Imatge del carrer Antoni Maura.

TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
L'excavació metodològica del carrer Antoni Maura de Palma continua confirmant les dades d'ocupació de la ciutat a través dels segles i «corrobora la importància històrica de la zona». Les últimes troballes se centren en un col·lector d'aigües brutes del segle XVII i en material ceràmic datat en els segles II i I abans de Crist. També s'ha trobat un fragment de ceràmica talaiòtica.

Respecte de la ceràmica romana, l'aparició de fragments de la denominada d'alta qualitat indicaria que «a la zona habitaven gents de posició». De les d'aquest tipus n'hi ha de vernís negre, de parets fines i sigillata Dressel II. D'aquesta última és una lucerna trobada gairebé sencera, decorada en relleu i amb una aiguada de color vermell. Un dels trossos de la de vernís negre porta un grafit amb una lletra que correspondria al nom del propietari «ja que les marques es fan després de la cocció». Altres materials ceràmics trobats són d'us comú i pel comerç.

Al jaciment treballen els arqueòlegs granadins Rafael Turatti, que és el director, i Francisco Domínguez. «Entre les estructures més curioses destaca el col·lector del segle XVII construït amb la intenció de donar sortida a les aigües brutes de la ciutat quan es desvia la Riera», expliquen. El col·lector travessa tot Antoni Maura des de la plaça de la Reina, es troba en bastant bon estat i es va construir mitjançant una volta de mig punt, en marès, que arrenca de la part superior del mur. Un ramal que parteix de l'Almudaina hi empalma.

També als estrats romans apareixen mol·luscs marins que han portat els arqueòlegs a obrir dues hipòtesis. Una, que la línia de costa arribaria fins a Antoni Maura, i l'altra, que «aquests mol·luscs els portarien del mar per a consum ja que són els mateixos que utilitzaven per a la fabricació de garum, un condiment en forma de salsa, a base de peix i mol·luscs capolats, que consumien molt; un garum molt de renom era el de les factories de Motril i Almuñécar». De la ceràmica medieval musulmana destaquen els colls de fiola, gerres globulars de coll amb ansa per servir líquids, i els contenidors de cereal; d'època renaixentista, quan es va aixecar la muralla, en el segle XVII, la ceràmica trobada es denomina marmorata i vindria de Pisa.

L'excavació comença, en una nova fase, als peus de l'estàtua de Ramon Llull, que no serà moguda de la seva actual ubicació, ja que s'excavarà al jardinet que està al seu costat. Els treballs que continuaran al sentit del carrer oposat a l'actual excavació mai tancaran el pas al trànsit rodat.