Biel Coll, Catalina Alorda, Àlvar Triay, Mateu Puigròs, Rafel Duran, Lluqui Herrero i Vivian Caoba.

TW
0

J.C. Palma.
El director de teatre Rafel Duran ha revisitat la clàssica tragèdia grega Medea per elaborar un retrat actualitzat de la capacitat humana de fer mal a les persones que un més estima. L'adaptació de l'obra, coproduïda pel Teatre de Manacor i per la Fundació Teatre Principal, s'estrenarà divendres dia 18 de juny a Sa Màniga de Cala Millor.

L'obra fou presentada ahir per director i pel repartiment de l'adaptació. Catalina Alorda hi interpretarà Medea, el paper protagonista. Àlvar Triay serà Jasó; la vedet Vivian Caoba encarnarà Corifeu; Lluqui Herrero, la dona de Corint; Tomeu Amer, el soldat i Llorenç Gelabert, la dida eixuta.

En paraules de Mateu Puigròs, batle de Sant Llorenç, «aquesta col·laboració amb la Fundació Principal s'ha de mantenir i enfortir. És necessària una vertadera coordinació i feina conjunts entre els espais escènics públics». Aquesta Medea és una versió «lliure, amb un llenguatge planer i proper al públic d'ara», explicà Rafel Duran. I posà en relleu que en l'actualitat «es representen poques peces clàssiques i de vegades les adaptacions realitzades no hi ajuden gens».

«Davant la gran confusió sobre l'autèntic teatre grec jo m'he estimat més traslladar la vertadera essència de l'obra, allò que encara és vigent avui dia. Així, hi apareix un cabaret berlinès entre les grans guerres», explicà Duran. El responsable escènic reconeix un risc assumit en la decisió de substituir el solemne cor per monòlegs interpretats per Vivian Caoba. «Aquest art ha d'arriscar per no avorrir», manifestà.

Vivian Caoba confessà que està «molt interessada en tota classe de teatre». I explicà que l'adaptació de Duran proposa «una escenografia valenta, una carretera que separa el públic a cada costat i que es dirigeix cap a un altar».

Amb aquesta aproximació a l'actualitat, altres elements propers també s'hi han filtrat. El vestuari, la música o els atemptats de l'11 de març són referents d'una peça que mostra la capacitat dels humans per fer-se mal. Tal com explicà Catalina Alorda, «és impressionant que un text escrit fa 2.500 anys encara sigui tan vigent, perquè permet comprovar que la gent, de tant d'estimar-se es destrossa». Un muntatge, en suma, que s'acosta al públic amb la complicitat de la interpretació emocional dels actors.