Alvar Núñez Cabeza de Vaca ens conta quan va partir un estol de vaixells cap a les Índies Occidentals, amb quins naufragis topà i quines «jornades» exploradores i conqueridores va fer per les terres que són avui La Florida nord-americana... que abans fou espanyola i anglesa: Fa la narració en tercera persona. Resulta curiós quan el que escriu és el principal protagonista i parla d'ell mateix des de la distància de l'observador. Resultat d'això és una crònica que moltes vegades resulta confusa i contradictòria, però evidentment, rica en detalls:
«Surt del port de Sant Lúcar de Barrameda el governador Pánfilo de Narvaez, amb poder i enviat per Sa Majestat per conquerir i governar les províncies que es troben des del riu de Las Palmas fins al cap de La Florida, les quals són a Terra Ferma; i l'armada que duia era de cinc naus, en les quals, poc més poc manco, hi anirien sis-cents homes. Els oficials que portava, puix que han de ser justament esmentats, eren els següents: Cabeza de Vaca, per tresorer i per algutzir major; Alonso Enríquez, comptador; Alonso de Solís, porfactor de Sa Majestat; hi anava un frare de l'orde de Sant Francesc per comissari i que nomia Fra Juan Suarez, amb altres quatre frares del mateix orde. Arribàrem a l'illa de Santo Domingo i hi restaren prop que quaranta-cinc dies, això per tal de proveir-nos de totes les coses necessàries, principalment de cavalls. Ens abandonaren allà estant més de cent quaranta homes, que es volgueren quedar a l'illa i això a causa dels avantatges i promeses que els de terra els oferiren. Nosaltres salpàrem, i arribats a Santiago, que és un port a l'illa de Cuba, on el nostre algutzir major aconseguí més gent, armes i cavalls. S'esdevingué, aleshores, que un gentil-home, anomenat Vasco Porcalle, ens oferí certs bastiments que tenia a la vila de la Trinidad, a cent llegües del port de Santiago, on ens trobàvem...».
Decideixen els colonitzadors anar a Trinidad amb l'estol de vaixells. A mitja ruta envia una de les naus al lloc ja esmentat i la resta de les embarcacions esperaria els bastiments en el Cabo de Santa Cruz, un altre port. Fou aleshores quan començà una terrible tempesta de mar i terra que a punt va estar de destruir tota aquella armada... El cronista i un company seu naveguen amb una barqueta terra endins, totalment inundada:
«Ens endinsàrem en la terra un quart de llegua tota d'aigua. Vérem una de les barques dels vaixells sobre les branques d'un arbre, i a deu llegües d'aquell punt es trobaren dues persones del meu navili (mortes?), i tapadores de capses, i més persones, totalment desfigurades per haver-se copejat contra els penyals, trobàrem també una capa (de cavaller) i un matalàs mig destrossat. Dels vaixells es varen perdre seixanta persones i vint cavalls...».
«Era espantós veure com havia restat aquella terra, caiguts els arbres, cremades les muntanyes, tot sense fullam ni herba...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.