Braque i l'«Echó d'Athènes» (1908)

Georges Braque (Argenteuil, 1882-París, 1963), després de la seva participació a París en el grup dels «fauves», és, el 1907, juntament amb Picasso, un dels creadors del cubisme i això es manifesta en aquelles composicions seves que combinen una il·lusió de profunditat i tot un ventall de tonalitats sordes. Es tractava d'aportar a l'art, i a través del cubisme, una nova visió de la realitat, al mateix temps o d'alguna manera, al meu veure, «documentalista», és a dir, al·lusions suggerents del que és real, però en forma d'inscripcions tipogràfiques o manuscrites, i també de fragments que volien destacar la presència de la fusta, element noble entre els més nobles, que figurava representada en els seus quadres. Completà aquesta trajectòria amb la tècnica dels «papiers collés». En aquestes dates exposa una de les seves obres més conegudes i celebrades, L'Echo d'Athènes, un periòdic o revista que estava dedicat al tema cultural, artístic i literari, i que segons Braque s'havia fet mereixedor d'aquest homenatge. El pintor havia estat, adolescent, alumne de l'Escola de Belles Arts de Le Havre i s'instal·là a Montmartre el 1900. Compartí amb altres artistes joves l'entusiasme despertat per les exposicions de les obres de Cézanne, celebrades el 1906 i el 1907. Ja dins la via de l'èxit, sense haver deixat de banda la jovenesa, poc es podia imaginar que havia d'entrar en un apocalíptic conflicte universal sis anys després. Efectivament, qualsevol periòdic que no fos aquell pacífic i instructiu Echó d'Athènes pintava feresta la situació política. Enmig de la tensió existent entre Àustria i Sèrbia, l'arxiduc Francesc Ferran és assassinat a Sarajevo per l'estudiant Princip, originari de Bòsnia i membre de l'organització independentista Mlada Bòsnia. L'ultimàtum d'Àustria-Hongria a Sèrbia per exigir la investigació de l'assassinat amb les penalitzacions que corresponguin, commou tota l'esfera política europea. Sèrbia contesta argumentant la violació de la seva sobirania i ordena la mobilització del seu exèrcit. Àustria-Hongria trenca les seves relacions amb Sèrbia i decreta la mobilització. Però atacar Sèrbia és el mateix que atacar Rússia, ja que hi ha entre ambdós països un acord defensiu. Àustria declara la guerra i Alemanya, la seva aliada, germana, dirigeix un ultimàtum a Rússia per tal que desmobilitzi les tropes, i un altre a França perquè es mantengui neutral.