JOANA NICOLAU.Palma.
L'Institut Complutense de Ciències Musicals presentà a Palma l'edició crítica de la Simfonia n.5 en do menor del compositor mallorquí Pedro Miguel Marquès (1917-1843). L'obra ha estat realitzada amb el suport de la Fundació Pública de Balears per a la Música, entitat participada pel Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma.
Marquès, deixeble de Berlioz a París i considerat el màxim exponent del sinfonisme espanyol de la segona meitat del segle XIX, aconseguí amb aquesta simfonia, la darrera que escrigué, la seva màxima maduresa musical. Segons Casares, es tracta d'una peça «hermosissíma i sense cap dubta, la millor del compositor».
La Simfonia ha estat estrenada recentment per la Simfònica d'Oviedo sota direcció del mestre Valdés. A Mallorca, en canvi, els responsables de la Fundació i de la Simfònica de moment no tenen data per a la seva estrena, almanco, no figura dintre de les previsions per la propera temporada.
Aquest fet no passà per alt al director de l'Institut Complutense, Emilio Casares, qui deixà caure la seva consideració que l'obra de Marquès té més que de sobra entitat com perquè les institucions s'impliquin i no tan sols sigui estrenada, sinó també enregistrada, per la Simfònica de les Balears, «Ciutat de Palma». Qui ja s'ha interesat per aquesta partitura és la Simfònica de la Ràdio Sueca, que ha anunciat que la incorporarà al seu repertori per a la temporada 2005-06.
S'ha de dir que Marquès estrenà aquesta composició a Madrid el 1881, després, tornà a Mallorca i durant cinc anys la revisà i completà. Ara, la peça se presenta íntegra gràcies als esforços realitzats pel conegut doctor Ramón Sobrino, autor del volum d'aquesta edició crítica. El musicòleg ha treballat a partir de manuscrits originals de l'autor, que estaven arxivats al Conservatori de Madrid.
Pedro Miguel Marquès García fou un dels autors espanyols que més s'interpretaren per la Sociedad de Conciertos, ja que era un dels creadors de major corpus musical orquestral espanyol de tot el segle XIX. A més de cinc simfonies, entre l'obra de Marquès sobresurten també quatre poemes simfònics i un nombre considerable d'obres orquestrals, així com sarsueles.
El compositor, violinista com a músic, es formà a París i, segons Ramon Sobrino, «a la seva època les obres de Marquès gaudiren d'un reconeixement sense precedents entre el públic i la crítica, al temps que suposà una fita dintre del romanticisme musical espanyol en el tractament del gènere simfònic». Cal ressenyar que durant el segle XIX a l'Estat espanyol la simfonia era poc cultivada per la manca d'una infraestructura adient.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.