Un document en català (1512)

Miquel Ferrà i Martorell29/05/04 0:00

La majoria dels documents inquisitorials foren escrits en llatí o en castellà. Però hi ha excepcions, com la del doctor valencià Andrés de Palacio, responsable del Sant Ofici en aquella zona. Les seves disposicions, per tal que el poble pugui denunciar jueus i criptojueus ens mostra determinats aspectes de la vida dels Calls, i així diu, entre altres coses, que és crim d'heretgia aquells que conviuen «guardant los divendres a vespre e dissabtes mudant-se en dissabtes camises netes e millors robes que los altres dies: aperellant de menjar los divendres per los dissabtes caçoles d'arnavi e altres menjars menjant de aquells en dits dissabtes fretsó no fent faena en dits divendres al vespre de dissabtes axi com en los altres dies: encenent en los dits divendres cresols netejats amb meches noves e oli net: posant llençols nets en lo llit e tovalles netes a taula: celebrant la pasqua del pa alis menjant pa alis api e letugues agrestes e per semblar les pasques amb les capanyelles: dejunant lo dia del perdó no menjant en tot lo dia fins vistes les esteles demanant-se perdó los uns als altres o dejunant altres dejunis de jueus e amb la dita forma ço es lo de juni de la reyna Ester dient oracions e devocions de la llei de Moises de peus devers la paret cabotejant abaixant e pujant lo cap tornant arrere certs passos: donant diners pa oli a l'escola dels jueus e per a altre escola secreta o altres almoynes o presentalles: tenint llibres de mala e reprobada lliçó: degollant la volateria a modo judaic cobrint la sanch amb cendra o terra: deixant de menjar lo moltó o altre animal per esser treta levant lo seu amb la carn e la granolleta amb la cuxa: no volent menjar carn salada de porc conills caragols ne peix sense escata: banyant locs d'alguna persona morta enbenantla a la forma judaica soterranla en terra verge...».

Potser aquest inquisidor era avantpassat del marquès del mateix llinatge que dirigí, en temps de les guerres napoleòniques, un contingent mallorquí per terres peninsulars i del qual formava part un fill de Can Pont i Vic. Aquesta antiga família donà nom a un dels carrers de l'entrada del Call i que jo us convit a visitar puix que ha sabut mantenir aquest sabor i aspecte de via activa i tradicional urbana. Hi ha sobre les façanes alguns vestigis del segle XVIII, habitatges del XIX i botigues centenàries. El carrer de Can Pont i Vic voreja un dels murs posteriors del palau de can Olesa i rep els aires marins de la Portella. En els vells voladissos de les teulades, coloms i gavines es disputen el territori. És l'eterna lluita entre les aus de la costa i les aus de terra endins que contemplava Ramon Llull amb tota la seva capacitat d'admiració.