Sembla que la zona dels voltants de Santa Clara era, entre d'altres activitats, lloc de banys i tintorers. Per això, una lletra reial datada a Barcelona deia «Quod judeus Josefus Guarrat tintorerius non moret in domo prope monasterium Sancte Clare in Maioric is...» ja que les males olors de l'ofici de les tintoreries molestaven les religioses que habitaven el Convent de les Clarisses amb perjudici, segons els redactors de la lletra, de la salut.
Tema molt diferent eren els banys, uns públics i altres privats. Tema aquest que no defugia belles evocacions literàries.
Els jueus expulsats d'Espanya, aquells que anaren a cercar-se la vida a Salònica, Constantinoble, El Caire o Jerusalem, han conservat la lletra d'una cançó amorosa que diu:
«A la baixada d'un riu i a la pujada d'una vall/ vaig trobar Meliselda, la filla de l'imperant,/ que venia dels banys, dels banys de rentar-se/ de rentar-se i pentinar-se i cobrir-se de seda;/ així duia el seu cos com la llet i la sang/ son front relluent sembla mirall de mirar-se/ la seva cella en arcada sembla arc fletxer ...». Tradició aquesta que sembla abeurar-se en el «Cantar dels cantars» i que no manca, tampoc, a la nostra rondallística alcoveriana, quan la imatge de la bella en el bany porta tot un seguit de sensacions i sentiments: «Tres fadrines, totes tres com a sols de garrides i galanxones, i ja se destiren de sa roba, i pa-plaf! dins es safreig, i allà neda que neda com a peixos...», (El rei de tres reinats).
Però la presència física d'una sala de banys, que avui ja sabem que era emprat per una enriquida família hebraica, la trobam en el carrer Serra, a la casa Font i Roig. Són els anomenats «banys àrabs», ja que ben àrab és la seva arquitectura, i amb accés per un antic jardí, es composen de tres sales. La principal és quadrada, amb un peristil interior de quatre columnes per costat. Al seu entorn, galeries amb voltes de canó, com les voltes de les altres dues sales. Hi ha un portal amb arc de ferradura.
Enmig del carrer, un pont, amb ferros barrocs, comunica la casa senyorial i els jardins. Estret i curt, el carrer Serra sembla, doncs, tret d'un relat oriental. Encara podríem evocar aquella altra cançó en castellà:
«A Betsabé en el baño/ la vió el rey David.
No quedó tan prendado/ como yo de tí».
I és que el tema de la cançó amorosa de la «dona en els banys» és inexaurible. També ens és possible seguir el rastre de tal mena d'establiments higiènics a través del plànol de la Font de la Vila, allà on es localitzen, per exemple, els «Banys d'En Granada», entre d'altres canons d'aigua que duen a habitatges, jardins, horts, convents...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.