La Confraria Nova de Sant Miquel (1410)

TW
0

Després dels tràgics fets del 1391, amb la matança al Call de Palma de més de tres-cents jueus, els conversos volgueren dur una existència comunal molt semblant a la que havien observat fins aleshores. Aquella comunitat reformada era reorganitzada en gremi el 1404 i el 1410 aconseguia l'aprovació legal i religiosa, anomenant-se «Confraria Nova de Sant Miquel Arcàngel» i, pràcticament, era una mena de continuació de «l'aljama» hebrea. Hi ha un detall ben curiós sobre aquella institució. El pagament de les quotes socials se celebrava en divendres i no en dissabte. Segons costum, tots els altres gremis i confrares, ho feien en dissabte. Volia dir això que la festa jueva del «sabbat» era respectada en tots els aspectes possibles? Potser sí. No és difícil evocar aquells temps en el carrer del Temple, on encara hi ha vestigis de les reivindicacions socials obreres del segle XIX, com és el cas de la seu i edifici de «La Asistencia Palmesana». Aquest carrer forma en el seu començament una placeta, fa una volta, deixant de banda el que resta del castell dels Templers i desemboca a la cantonada d'Antoni Planas i Franch. La placeta és famosa per algun dels seus establiments noucentistes com el vell «Cafè de San Salat», sobre el qual un «antiguo bazar de compra-venta de objetos» i un altra botiga, enfront d'aquest, que anuncia «arreglos de ropa». Aquest punt urbà no pot ser, doncs, més popular i ancestral, com ancestral és el pati del casal marcat amb el número 4, just a la volta. Ja dins el carrer llarg, amb més botigues de restauració i antiguitats, veim els habitatges plurifamiliars, deu humils portetes del XIX, que substituïren aquesta part del recinte murallat de l'Almudaina de Gomera, allà, on contemplant el plànol antic d'En Garau, hi apareixen dues torres fortificades que tendrien, aproximadament, una altària, com totes les altres, devers sis metres.

És clar que, difícilment, podem parlar d'aquest racons del carrer del Temple sense fer esment de l'absis de l'església del convent de Sant Jeroni, amb el qual haurem de topar al final del nostre recorregut, a la zona de la qual ens parla l'historiador Jeroni Juan Tous en una pàgina de la seva història del monestir: «Segons es desprèn del que precedeix el començament del Monestir de les Terceroles o Terciàries Franciscanes fou degut a la donació, d'unes cases i hort en el barri de la Calatrava, feta pel magnífic Jaume Granada el desembre de 1336, davant Guillem Marimon, notari. En aquest barri també hi vivien jueus i, és probable, que dintre del perímetre actual del convent hi hagués la casa on habitava el celebrat cartògraf Jafuda Cresques.

El que sí és curiós, trobar entre les monges priores del convent Sor Pràjedes Fuster, que tingué cura de la Comunitat de Sant Jeroni de 1544 a 1547 i de 1616 a 1619. Els altres llinatges, Costa, Llull, Espanya, Desmàs, Axartell, Mascaró, Terriola, Avellana, Gual, Dameto, Sant Joan, Mira, Simonet... etc. i que hem de situar entre els segles XV, XVI i XVII, pertanyen majoritàriament a famílies nobiliàries.