Aquella vall dels Corders (1893)

Miquel Ferrà i Martorell19/05/04 0:00

Aquell gran periodista del segle XIX, Miquel dels Sants Oliver, alhora escriptor romàntic, descrivia, a través d'un passeig primaveral o, potser, tardoral, el paisatge de la que es deia vall dels Corders: «Un silenci de mort ha succeït els crits i les veus que donaven de lluny els treballadors (corders); l'ull dels ponts queda desolat i ja no s'hi sent el giscar de la roda mancada d'oli ni la cantòria planyívola de la feina miserable... Pels caminois pelats i llisos hi comença a néixer la molsa, aquesta petita vegetació de les soledats i les enyorances, aquestes florineues invisibles que pregonen emigracions, buidor i allunyament de la vida; aquesta flora invisible de glacis i reductes, de cementiris abandonats i clastres solitàries... Més lluny, vora els recons de les muralles, per on vessunyen les aigües brutes, un munt d'herbam atapeït d'ortigues i mollera roquera es cuida d'eixugar llecors impures de la població que fins allà arriben. Només hi tresquen qualque vegada quatre bous pacífics que seguen l'herba mengívola i reflecteixen dins els seus ulls amples i humits la verda tristor dels fossats. Ben prest ja no hi quedarà rastre de petjada humana i els temps i les tempestes borraran els altres signes d'aquest ofici (corders), record vivent de les antigues congregacions gremials, amb la seva vida i barri quasi comú, amb la seva patrona i el seu penó, amb els seus capítols i ordinacions, aprenents, fadrins i mestratges...»

Aquesta era la panoràmica que oferia el carrer i els voltants d'Antoni Planas i Franch, que avui ens ofereix la vista d'un carrer que seria ben despersonalitzat si no fos pels antics murs nord del Convent de Sant Jeroni i la porta que fou del monestir de Santa Caterina de Sena, que aquí translladaren els de Belles Arts fa ja algun temps i que dóna entrada a la biblioteca Llabrés Quintana, una peça barroca i classicista obra de Pere-Joan Obrador (1720- 1792), coronada per l'escut que recorda, entre d'altres símbols, al fundador Joan Baptista Despuig i Despuig. El portal data de 1768. La filera d'habitatges, acabada amb la que fou residència del darrer batle republicà, Emili Darder, que fa cap de cantó a la plaça de la Porta des Camp, era abans de les darreries del segle XIX, muralla del famós castell del Temple, comentat amplament en altres indrets. Observant el plànol de Garau veim que es tracta de quatre torres fortes, a més de murs amb merlets, que el romanticisme de reinvindicacions neogòtiques no va saber conservar o rescatar. Són torres de planta quadrada, amb peu eixamplat, hom diria que de tronc piramidal, la darrera de les quals guaitava sobre la vall dels Corders i oferia, sens dubte, des de l'altra banda del fossat, una misteriosa perspectiva.