La decisió de la directora de la Biblioteca Nacional de
reunificar sota la denominació de català els llibres publicats a
València ha estat molt ben rebuda pels escriptors de les Illes i
criticada amb duresa pel Partit Popular del País Valencià. Regàs
torna als principis científics i evita la classificació de
«valencià» per als llibres fets en aquella comunitat. Aquesta
decisió havia estat presa pel seu antecessor en el càrrec, Lluís
Racionero.
Sebastià Alzamora explicà que «em pareix una decisió molt
encertada, que recupera els criteris adequats i científics. Si al
PP els molesta, que s'hi posin flors». Segons Miquel Bezares «la
idea de Rosa Regàs es tornar a posar una mica de seny en una
situació sense cap ni peus. S'ha d'aplaudir. Ningú amb dos dits de
seny no pot qüestionar la unitat de la llengua».
Llorenç Capellà, membre del Consell de Direcció de Diari de
Balears, manifestà que «ho veig amb satisfacció, però amb una
indissimulable vergonya, que 30 anys després de la mort de Franco
una senyora hagi de venir a posar un poc de sentit comú».
L'escriptor Guillem Frontera va explicar que «Rosa Regàs ha decidit
consultar els lingüistes, que és una decisió sana i normal. No són
els polítics els qui han de decidir què és una llengua i què no,
sinó els cientíics. Ja està bé que el PP valencià estigui fent
aquestes pressions».
Miquel Ferrà, membre del Consell de Direcció de Diari de
Balears, va explicar que «ja és hora de començar a prendre
posicions científiques. Fins ara han negat la unitat de la llengua
per motius polítics, perquè de vegades els és rendible».
L'escriptor Pere Morey Servera assenyalà que «la decisió de
Regàs és el que toca fer científicament. Quan Racionero va separar
el català i el valencià vaig pensar que havia trabucat o que havia
venut la seva ànima a preu de rebaixa. Els valencians han venut la
seva personalitat a Zaplana, que serveix els interessos
colonialistes de Madrid. No ve de nou. A Galileu també el volien
cremar i al final va demostrar que tenia raó. Esper que els
valencians facin cas als científics i no als inquisidors».
L'editor de Tres i Quatre i de la revista El Temps, a més de
màxim dirigent d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent,
va explicar que «aquesta és l'única solució lògica i racional, però
ha de continuar amb els llibres de text i a l'Escola d'Idiomes. Hem
de recordar que amb aquesta separació els qui hi perden són els
valencians. No entenem les protestes del PP, que per suposat s'han
emès únicament en castellà i estam molt contents que s'hagi entrat
en la via de la racionalitat. Només hem d'esperar que la proposta
de la senyora Regàs vagi endavant».
El poeta menorquí Ponç Pons assegurà que «trob que aquesta és
una actitud d'enorme intel·ligència i honestedat. Rosa Regàs no es
deixa influir per partidismes, sinó per criteris científics i
lingüístics i ja era hora». Pere Joan Martorel va dir que «sembla
una bona notícia. Unir el tema de la llengua és necessari i que ho
facin els estudiosos de la llengua és molt millor encara. S'han de
respectar els dialectes, però com a dialectes».
Segons la filòloga valenciana Pilar Arnau, «una cosa és la
política i una altra és la lingüística. Científicament ningú no pot
dir que el valencià és un altre idioma i és del tot inadmissible
que Racionero ho hagi permès». L'escriptor Miquel Àngel Vidal va
explicar que «em pareix una idea que és lògica, que ha de ser així.
Els polítics del PP ja han fet massa confusionisme 'zaplanista' amb
la llengua i ara la comunitat científica és la que ha d'explicar
que el català és una sola llengua malgrat el que digui el PP de
València. No hi ha cap biblioteca del món en què el valencià figuri
com a idioma i seria una estupidesa que ho fes la Nacional de
l'Estat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.