TW
0

La decisió de la directora de la Biblioteca Nacional de reunificar sota la denominació de català els llibres publicats a València ha estat molt ben rebuda pels escriptors de les Illes i criticada amb duresa pel Partit Popular del País Valencià. Regàs torna als principis científics i evita la classificació de «valencià» per als llibres fets en aquella comunitat. Aquesta decisió havia estat presa pel seu antecessor en el càrrec, Lluís Racionero.

Sebastià Alzamora explicà que «em pareix una decisió molt encertada, que recupera els criteris adequats i científics. Si al PP els molesta, que s'hi posin flors». Segons Miquel Bezares «la idea de Rosa Regàs es tornar a posar una mica de seny en una situació sense cap ni peus. S'ha d'aplaudir. Ningú amb dos dits de seny no pot qüestionar la unitat de la llengua».

Llorenç Capellà, membre del Consell de Direcció de Diari de Balears, manifestà que «ho veig amb satisfacció, però amb una indissimulable vergonya, que 30 anys després de la mort de Franco una senyora hagi de venir a posar un poc de sentit comú». L'escriptor Guillem Frontera va explicar que «Rosa Regàs ha decidit consultar els lingüistes, que és una decisió sana i normal. No són els polítics els qui han de decidir què és una llengua i què no, sinó els cientíics. Ja està bé que el PP valencià estigui fent aquestes pressions».

Miquel Ferrà, membre del Consell de Direcció de Diari de Balears, va explicar que «ja és hora de començar a prendre posicions científiques. Fins ara han negat la unitat de la llengua per motius polítics, perquè de vegades els és rendible».

L'escriptor Pere Morey Servera assenyalà que «la decisió de Regàs és el que toca fer científicament. Quan Racionero va separar el català i el valencià vaig pensar que havia trabucat o que havia venut la seva ànima a preu de rebaixa. Els valencians han venut la seva personalitat a Zaplana, que serveix els interessos colonialistes de Madrid. No ve de nou. A Galileu també el volien cremar i al final va demostrar que tenia raó. Esper que els valencians facin cas als científics i no als inquisidors».

L'editor de Tres i Quatre i de la revista El Temps, a més de màxim dirigent d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, va explicar que «aquesta és l'única solució lògica i racional, però ha de continuar amb els llibres de text i a l'Escola d'Idiomes. Hem de recordar que amb aquesta separació els qui hi perden són els valencians. No entenem les protestes del PP, que per suposat s'han emès únicament en castellà i estam molt contents que s'hagi entrat en la via de la racionalitat. Només hem d'esperar que la proposta de la senyora Regàs vagi endavant».

El poeta menorquí Ponç Pons assegurà que «trob que aquesta és una actitud d'enorme intel·ligència i honestedat. Rosa Regàs no es deixa influir per partidismes, sinó per criteris científics i lingüístics i ja era hora». Pere Joan Martorel va dir que «sembla una bona notícia. Unir el tema de la llengua és necessari i que ho facin els estudiosos de la llengua és molt millor encara. S'han de respectar els dialectes, però com a dialectes».

Segons la filòloga valenciana Pilar Arnau, «una cosa és la política i una altra és la lingüística. Científicament ningú no pot dir que el valencià és un altre idioma i és del tot inadmissible que Racionero ho hagi permès». L'escriptor Miquel Àngel Vidal va explicar que «em pareix una idea que és lògica, que ha de ser així. Els polítics del PP ja han fet massa confusionisme 'zaplanista' amb la llengua i ara la comunitat científica és la que ha d'explicar que el català és una sola llengua malgrat el que digui el PP de València. No hi ha cap biblioteca del món en què el valencià figuri com a idioma i seria una estupidesa que ho fes la Nacional de l'Estat».