Descobertes restes bizantines dels segles V al VII a Cabrera

Codirigits per Magdalena Riera i Mateu Riera, l'equip d'arqueòlegs mallorquí que treballa en el projecte de recuperació, consolidació i musealització d'aquest conjunt va descobrir les noves restes en el decurs de la campanya que es va dur a terme el passat mes de març.

L'excavació, que es concentra a la zona del pla de ses Figueres (on hi ha els assentaments de la necròpoli, una zona de saladures i un lloc d'habitació), té l'objectiu final de localitzar el nucli principal del monestir i reconstruir la vida en aquesta comunitat. De moment, les noves troballes s'associen a aquest període (segles V al VII dC) i no desdiuen les hipòtesis amb les quals s'inicià el projecte.

Segons va explicar Mateu Riera, «la tomba excavada dóna suport a la idea que va existir una comunitat masculina», ja que, com «en una anterior troballa, el cos sepultat pertanyia a un home adult». A més, el fet que l'home fos sepultat sense cap tipus d'aixovar «podria relacionar-se amb el vot de pobresa del primer cristianisme». Pel que fa a la descripció de la tomba, l'enterrament «segueix una tipologia de l'antiguitat tardana, excavada a la roca en forma de banyera i coberta amb lloses».

Tot i obrir un gran interrogant, les restes de construccions i la cubeta descobertes «pareixen apuntar que ens trobaríem a una zona de producció», apunta Riera, que afegeix que són «els biòlegs els que hauran de determinar de quin tipus de producció es parlaria». L'estructura està delimitada per un mur de pedres lligades amb argila, mentre que la cubeta «apareix excavada a la roca i el seu interior està referit en calç». Una canaleta, «possiblement formada per un pas constant de líquid», al costat de la cubeta dóna força a la teoria que podria ser un lloc de producció.

Així mateix, Mateu Riera recordà que existeixen altres assentaments menors disseminats per tota Cabrera, indicatius que «aquesta comunitat monacal hauria mesclat el cenobitisme -una vida en comunitat que s'hauria desenvolupat al jaciment principal-, amb l'eremitisme -grups més aïllats testimoniats per jaciments secundaris». Val a dir que la primera i única referència literària que hi ha sobre aquest assentament monacal es pot trobar en una epístola del papa Gregori Magne de l'any 603 dC.