Es veu que els aires de primavera i especialment, el mes de maig, inspiraven la millor oratòria als polítics grecs. Ve d'aquell temps, que quan algú fa una crítica molt amarga, es digui que es tracta d'una «filípica». I això va tenir el seu origen en Demòstenes (Atenes, 384-Calauria, 322 a.C.), deixeble del retòric Iseu i conegut, sobretot, per l'apassionament dels seus discursos i la precisió dels seus arguments. Els seus atacs verbals a Filip de Macedònia el condemnaren a l'exili, i després de la mort d'Alexandre tornà a Atenes. Oposat al règim que havia implantat Antipatros, s'enverinà en el temple de Neptú, per a no caure en poder dels soldats que l'assetjaven.
Vet ací una mostra dels seus arguments. Curiosament, alguns d'ells, encara serien vàlids per als nostres polítics d'avui mateix.
«Filip, rei de Macedònia, amb menyspreu dels juraments i de tot el que els grecs veneren, ha violat els nostres tractats. S'ha apoderat de ciutats sobre les quals no tenia cap dret. Altres que ens pertanyien, els ha sotmeses a esclavatge, sens provocació per part nostra. Encara avui, es fa més gran en violència i crueldat. Captura les nostres poblacions, destrueix els seus governs i posa a la venda els seus habitants. De vegades, fa fora d'elles els grecs i hi instal·la els bàrbars, els quals són entregats els temples i les tombes. Espantosa manca de pietat, digna del seu país i del seu caràcter... Mentre no ha atacat més que ciutats bàrbares, estranyes a Grècia, Atenes ha pogut tancar els ulls. Però quan el veren posar la mà sobre les ciutats gregues, tractar-les amb ignominia unes i arruïnar i destruir altres, ens consideraríem indignes de la glòria dels nostres avantpassats si abandonàssim els grecs que Filip ha gosat reduir a captiveri...».
Demòstenes proposa un decret per tal de combatre la tirania per terra i per mar. També li preocupa Tebes, a la qual han d'enviar urgents socors. I una aliança amb els pobles humiliats...
«Ja sabeu el que vaig dir quan un missatger em preguntà qui havia de parlar per la Pàtria. Tu, Esquines, et mantingueres amb la boca ben tancada, confortablement assegut en aquesta Assemblea. Jo em vaig aixecar i vaig parlar. Però tu, que res digueres, explica'ns avui quin discurs haguera hagut jo de pronunciar, quina avinentesa he fet perdre a l'Estat, quines aliances haguera degut aconsellar. Encara quan el futur hagués estat cosa manifesta per a tots nosaltres, que tots ho haguéssim previst, i que tu mateix, Esquines, ho haguessis anunciat i publicat a grans veus, tu, que has restat mut, la nostra ciutat havia de fer el que ha fet, això per poc que pensàs en la seva glòria, en els seus predecessors i en la posteritat...».
Quasi tothom aplaudí. Havien reconegut en la veu de Demòstenes els braus temps de Marató, Salamina i Platea.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.