«Tenc la necessitat de mostrar amb la fotografia les meves vivències»

Toni Catany torna a l'Illa per exposar la seva obra a Can Gelabert

TW
0

El centre cultural Can Gelabert de Binissalem inaugurà ahir vespre una exposició fotogràfica de Toni Catany (Llucmajor, 1942) amb el títoCalotips i polaroids. Des de 1966 Catany resideix a Barcelona, ciutat a la qual s'ha consagrat de manera definitiva amb l'obtenció del premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, que s'afegeix al Nacional de Fotografia.

-Què ens podeu contar de l'exposició?
-La veritat és que aquesta no és una exposició nova, ja que amb aquest títol i amb les mateixes obres, un total de trenta, la vaig presentar a Palma fa uns anys. És simplement un retorn a Mallorca d'aquesta col·lecció fotogràfica titulada Calotips i polaroids. És una exposició que, a través de tècniques digitals, m'ha permès unificar les meves primeres fotografies juntament amb les darreres que he fet.

-Podríeu explicar en què consisteixen les tècniques de calotips i polaroids?
-Exactament són dues tècniques fotogràfiques que vaig descobrir fa bastants d'anys. Els calotips són les fotografies de mida petita en blanc i negre obtingudes gràcies a la transposició del negatiu damunt el paper, un invent de William Henry Fox Talbot. Quant a la tècnica polaroid, és simplement una foto en color de mida 18 x 24.-I així, us heu servit de les noves tecnologies per fer aquesta exposició.
-És clar. Gràcies a les noves tecnologies he pogut millorar i ampliar la mida de les fotografies, digitalitzant-les, per aconseguir-hi formats més grossos. D'això se'n diu unificació tècnica digital.-Quins són els temes que tractau en les vostres imatges?
-Crec que hi represent totes les temàtiques, o almenys les que a mi m'agraden més. Tenc predisposició a fotografiar paisatges, natures mortes, retrats, cossos despullats... Pens que les temàtiques em vénen segons les temporades: una temporada natures mortes, una altra cossos, una altra paisatges... el que em ve de gust, en una paraula. Tenc la necessitat imperiosa de mostrar a la resta de gent, amb les fotografies, quines són les meves vivències o aquelles experiències més inquietants que he viscut.