«Es Baluard té la sort de néixer amb una col·lecció i a un lloc de tradició artística»

Marie-Claire Uberquoi es presentà ahir de forma oficial com la nova directora del Museu

Marie-Claire Uberquoi afirmà ahir que «ser un museu de Mallorca és un avantatge, no una limitació».

TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
Molt segura i molt preparada. Així comparegué ahir Marie-Claire Uberquoi. Acompanyada pel president de la Fundació Museu Es Baluard, Pere A. Serra; el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol; i la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Dolça Mulet, la nova directora del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma demostrà que és una gran coneixedora del món de l'art i que la seva elecció no ha estat casual. En la seva primera compareixença pública, Uberquoi contestà àgilment totes les qüestions, avançant les línies del programa amb què vol «convertir Es Baluard en un referent museístic dins l'àmbit estatal i, en la mesura que sigui possible, dins un context internacional».

-Tinc coneixements i experiència com a comissària d'exposicions i, quan em vaig assabentar que la plaça quedava vacant, vaig enviar el currículum. Els amics m'animaren, no tenia res a perdre-hi. -Té la seva lògica. L'art d'avui té els seus orígens en el passat. Tenint en compte que la col·lecció arranca en els paisatgistes, no és una contradicció. -Ara mateix el programa parteix de la col·lecció, però existeixen altres propostes que es poden fer a partir d'aquest fons. Es pot replantejar a partir d'un tema o d'una tendència. No s'ha d'oblidar que Es Baluard és un museu i el seu deure, com a tal, és explicar la història del que està passant als distints camps en què es desenvolupa l'art actual. -A mi m'agraden molt les exposicions temàtiques. Pens que és el punt feble dels museus, perquè requereix més feina. S'ha d'agafar un tema, ajustar-lo i seleccionar les peces, però, des del punt de vista pedagògic, donen un bon resultat, són atractives. I a més, quan has de donar compte d'un art contemporani tan eclèctic, basar-se en exposicions monogràfiques d'artistes és un recurs fàcil. Tal vegada aquesta darrera és una fórmula espectacular, però aquí el Museu d'Es Baluard té una col·lecció i una història per contar. -El cop mediàtic és com el que han fet a Màlaga els germans Shapman. La gent vol cops d'espectacles, doncs, no. Estam parlant de cultura. S'ha de comprar, s'ha de deixar una petjada, història. S'ha de pensar en el públic, no en els cops d'efecte. -Serà el paper més complicat, és on el Museu haurà de demostrar criteri. Jo em deix endur per la intuïció, si hi ha un pensament intel·lectual rere l'obra o si és un bluf, però t'has d'arriscar. Evidentment, existeix una part subjectiva en l'art i el que m'agrada a mi potser no agradi a tothom. -Condemnar l'art seria tirar pedres damunt la meva teulada. Jo no he escrit un pamflet contra l'art contemporani, sinó que he obert un debat sobre les qüestions que l'afecten. -Són tres artistes molt coneguts dins el panorama i molt representatius del fenomen de mercat. Un és Barceló, que és la gran estrella. L'altre, García Sevilla, que és el prototip de l'oportunisme; i Susy Gómez té una obra buida de continguts.
-Com una persona de la vostra trajectòria opta a la vacant de direcció d'Es Baluard?

-Quines virtuts destacaríeu d'Es Baluard?
-El Museu té una gran sort per un doble motiu. D'una banda, neix en una ciutat amb gran tradició artística. Per una altra, neix amb una col·lecció, i això és una sort perquè molts dels museus contemporanis no gaudien d'un fons quan varen obrir les portes i això permetrà que Es Baluard no sigui un museu clònic.

-Podríeu fer una valoració del fons del Museu?
-La col·lecció es fa ressò dels principals corrents del segle XX. Sent una col·lecció particular, és normal que hi hagi certes llacunes, però és una cosa que s'esmenarà amb l'adquisició d'obres, encara que és un procés que requereix temps. Tot i això, existeix un bon equilibri entre el que succeí a la plàstica de l'Illa i en el context internacional.

-S'ha qüestionat la denominació de modern i contemporani del centre, com assumiu vós aquesta definició?
-Arriba ara amb un muntatge definit, pensau introduir-hi canvis?
-En quin tipus de línia expositiva pensau treballar?
-Però la gent, la premsa moltes vegades esperen un efecte mediàtic...

-I quina línia d'adquisicions voldríeu potenciar?
-Primer he de repassar bé el que hi ha al fons. He de mirar els quadres, els artistes i la seva història i, dins aquesta història, la seva trajectòria. Jo no pens comprar un nom si la peça no és representativa de l'autor. No hi ha res pitjor que veure un artista bo representat amb una obra mediocre en un museu.

-Pensau fer canvis a l'àrea artística?
-Jo vinc per assumir la direcció artística del Museu, encara que necessites a l'equip qualcú responsable, que conegui el món de l'art i que pugui coordinar una mostra, però la proposta, la decisió correspon al director.

-En el vostre llibre «¿El arte a la deriva?» assenyalau la dificultat d'apreciar el que és autènticament original dins l'art actual. Quins criteris aplicareu per incorporar art contemporani al Museu?
-Alguns mitjans s'han demanat com una persona que escriu un assaig en el qual diu que l'art va a la deriva, pot prendre la direcció d'un museu d'art contemporani...
-En el vostre llibre reculliu el nom de tres artistes de les Illes, Miquel Barceló, García Seviall i Susy Gómez...