L'imperi invisible (65)

Això es pot aplicar a tot i en qualsevol circumstància si no hem caigut en l'error de creure que amb els nostres sentits corporals podem captar totes les realitats. Fins i tot els animals, de vegades, ens demostren tenir una vista molt més llarga que la nostra o una oïda més sensible. És també un fet que les coses temporals, fins i tot els grans imperis, desapareixen, i bona part del que foren resta per sempre ignorat. Nombrosos són els imperis que han existit -deia un escriptor- i tanmateix no en resta ni una sola petjada. Durant anys, milers d'anys, alguns d'aquests grans imperis cresqueren i prosperaren, fins que vingué la seva decadència. Ni el poder ni les riqueses no els salvaren de la caiguda. N'hi va haver prou amb les tiranies, l'egoisme i els mals governs.

Imperis desapareguts que ens demostren com són de fugissers els temps i les vides. Continuava dient sant Pau que el poder més gran del món té el seu origen en les coses abstractes com l'amor, la veritat, l'esperança o la fe.

Alguns situen la mort de sant Pau la primavera de l'any 65, altres del 67. Fou durant la llarga persecució que Neró dugué a terme contra els cristians, la temporada del circ, puix que molts de màrtirs, menjats per les feres, foren espectacle per al poble. Predicà sant Pau l'imperi de Déu, més enllà de la terra i de les pedres. Nascut a Tars de Cilícia a començament del segle I, pertanyia a una família que gaudia de la ciutadania romana. Estudià a Jerusalem, a l'escola de Gamaliel i fou testimoni de la lapidació de sant Esteve. Després, per iniciativa pròpia, perseguí els cristians. El 34 tingué una visió. Es convertí al cristianisme i es refugià a l'Aràbia. Reaparegué a Damasc. Llavors anà a Jerusalem per presentar-se als apòstols i per predicar, tot passant per nombrosos perills. La resta de la seva vida és prou coneguda. Gran viatger, excel·lent escriptor epistolar, apòstol de multituds... La seva fama tingué tal ressonància, que aquells escrits es completaren amb quatre llibres més sobre la seva vida, obra d'anònims deixebles o seguidors: Apocalipsi de sant Pau, que relata el viatge de l'apòstol al cel, a l'infern i altre cop al cel, on es fa la descripció dels càstigs dels condemnats i de la glòria dels benaventurats. És més que evident que aquesta obra, redactada en grec el segle III, actualment perdut l'original, però existent en refoses, adaptacions i traduccions, serví d'inspiració a Dant per a la seva Divina comèdia. Els Fets apòcrifs de sant Pau, escrits en el segle II, conservats només de manera fragmentària entre les comunitats ortodoxes i en llatí, grec, armeni, àrab, sirià i eslau. Els fets de sant Pau i Tecla, entorn de la conversió d'aquesta i els miracles que per causa d'ella realitzà l'apòstol. El martiri de sant Pau, que parla de la mort del sant i de com va voler convertir, primer, les persones de la casa de Neró, amb versions en llatí, grec, copte, eslau i sirià.

Així doncs, sant Pau, propagandista d'un imperi perdurable.