Descobreixen més d'un centenar de grafits dels segles XII al XV

Les inscripcions romanien ocultes al monestir navarrès de l'Oliva

TW
0

L'investigador Pablo Ozcáriz, especialista en Història Antiga, estudia més d'un centenar de grafits o inscripcions, la majoria d'entre els segles XII i XV, trobats en una de les parets de l'església del monestir de l'Oliva. Ozcáriz (Pamplona, 1975), llicenciat a la Universitat de Navarra i doctor en Història per la Universitat de Barcelona, va explicar que els grafits estan fets raspant sobre la calç de la paret en l'única zona de l'església on queda argamassa original, una zona fosca situada als peus del temple.

El conjunt del monestir de l'Oliva, que data de principis del segle XII, sota el regnat de García Ramírez, està format per diverses edificacions, que procedeixen de diferents èpoques des de l'Edat Mitja al Barroc, articulades entorn de patis, claustres i espais oberts, i el centre del qual és una monumental església romànica, de característic estil del llanguedoc cistercens, aixecada entre els segles XII i XIII.

El monestir de L'Oliva, en l'actualitat en ús per la comunitat cisterciense que l'habita i referent religiós i cultural de la Ribera de Navarra, va ser declarat Monument Històric per Reial Ordre en 1880 i 1999 i el Govern de Navarra va dictar un decret que delimita l'entorn de protecció.

Ozcáriz va assenyalar que els grafits trobats per ell són més d'un centenar i es troben concentrats en «un vertader galimaties», una zona d'uns dos metres de paret, encara que s'esperen trobar més ja que part es perd després d'un sarcòfag ubicat en la part dels peus del temple.

La major part dels dibuixos són del segle XV, si bé n'hi ha des del segle XII fins almenys el XVII, va assenyalar Ozcáriz, qui va reconèixer que grafits d'aquest tipus es coneixen en altres llocs, «és un tipus d'art poc estudiat i la peculiaritat d'aquest és el seu nombre altíssim i la diversitat de temes presents».