La passió de Heinz Kraschutzki (1945)

Miquel Ferrà i Martorell24/04/04 0:00

«El mes d'abril de 1945, em varen visitar un jove i una al·lota des de Madrid. Els dos eren americans. Sembla que pertanyien al moviment quàquer. Venien en nom d'aquella organització de beneficiència americana que m'havia enviat regularment paquets i diners. Podia parlar anglès amb ells, i per aquesta mateixa raó, vaig poder explicar-los-hi tot ben clarament. Vaig informar el jove sobre aquell acord que jo coneixia i li vaig pregar que escrivís als meus amics de Londres per a informar-los que, un cop s'hagués produït aquella imminent desfeta alemanya, podia demanar-se el meu alliberament a través de l'ambaixada anglesa. Un cop s'havia discutit tot això, l'al·lota va agafar la paraula. Em va demanar, amb la seva veu suau i harmoniosa, si em podria fer arribar una manta calenta, o alguna peça de roba que hagués de mester. Això ho hagués pogut demanar també un home, és clar, però no de la mateixa manera. Però fos com fos, vaig ser feliç de tornar a poder escoltar una veu femenina».

Qui això escrivia, ara publicat per l'editor Miquel Font, en el llibre que porta per títoMemòries a les presons de la guerra civil a Mallorca, era Heinz Kraschutzki, l'autor de tan magnífic document. (Col·lecció Evaste Aloma, 21, amb pròleg de David Ginard i introducció i traducció de Germà García). Fugitiu de Hitler i empresonat per Franco, Heinz Kraschutzki (1891-1982) fou un pacifista víctima del totalitarisme. Militar alemany a la Primera Guerra Mundial, esdevingué llavors un dissident intel·lectual del bel·licisme i, decebut, demanà la baixa de la marina i es dedicà a escriure i a fer conferències, havent fundat una associació per a la pau i un setmanari, Der Pazifist. Perseguit pels nazis, el 1932 es refugià a Mallorca, a Cala Rajada. Aquí estant, amb la seva família, fundà el taller «Las estrellas», on es fabricaven espardenyes de ràfia, peces de fusta d'olivera, bosses de dona... Arribà a tenir una quarantena de treballadores mallorquines i exportà els seus productes amb un cert èxit. Però tenia al damunt l'ull dels seus enemics. Denunciat pel cònsol alemany a Palma, era detingut i empresonat el 1936. Va recórrer molts indrets de captiveri. Bellver, Caputxins, Can Mir, Formentera, Barcelona, Màlaga, Madrid, Saragossa i Burgos. El privaren de llibertat nou anys. Va escriure la seva crònica autobiogràfica...

«La majoria dels internats a la presó de Can Mir eren gairebé tots gent que no feia ni havia fet mal a ningú, la majoria d'ells, gent del camp, pagesos. Era per de més natural: quan el règim a un país canvia sobtadament, en aquest cas tots aquells que d'una manera més o menys evident hagin reconegut el sistema governamental, esdevenen ara, automàticament, sospitosos i, per aquesta mateixa causa, han d'esser internats com a mesura de prevenció...».