Un retrat de Lady Hamilton (1788)

Aquells que visiten la possessió de Sant Antoni, també coneguda com Golden Farm, en el Port de Maó, es senten atrets per la lleganda de l'estada en aquell senyorial habitatge de la famosa dama anglesa Lady Hamilton, la que fou amant de l'heroi de la Marina britànica Horace Nelson. És en aquestes dates quan Emma coneixia el també famós Goethe, Johann Wolfgang. Aquest poeta, dramaturg i polígraf alemany viatjà a Itàlia, experiència de la qual resultaren les seves obres Viatge a Itàlia (1828), Elegies romanes (1789) i Epigrames venecians (1790), i també haver conegut personalment Lady Hamilton, esposa de l'ambaixador anglès a Nàpols, Sir William Hamilton, un home ja vell que es dedicava a col·leccionar antics marbres romans i hermoses ceràmiques de les troballes que tenien lloc a les excavacions de Pompeia. Goethe fa la descripció de la dama des de la seva òptica literària, però aquesta ja havia estat retratada a Anglaterra pels pintors Romney, Lawrense i Reynolds. Diuen que tenia el bust fi i harmònic, les faccions delicades, la cabellera onejant, abundosa i de color caoba, amb reflexos que entusiasmaven els artistes. Uns ulls com dues turqueses grans, lluminosos, expressius, alegres i ombrejats per llargues parpelles. Una certa perfecció en el dibuix de les celles i de la boca. La barra lleugerament apuntada. A causa de tals impressions, Goethe hagué d'escriure en el seu diari, tal dia com avui, aquests mots: «El cavaller Hamilton, encara ambaixador d'Anglaterra en aquesta Cort, després d'haver viscut sempre en contacte amb l'art, al mateix temps que estudiava la natura, ha trobat finalment el més perfecte que la natura i l'art li poden oferir: una dona hermosa. Es tracta d'una jove amglesa de vint anys. És molt maca i posseeiex un cos escultural. Es vesteix amb una túnica grega que li cau de meravella, i es presenta amb la cabellera lliure. Amb un xal en té prou, segons se li posi d'una manera o d'una altra, per a compondre les seves canviants actituds, variant el seu gest i la seva expressió de tal manera que sembla cosa de somni. Mentrestant, el vell cavaller la guarda i s'entrega al seu culte amb veritable devoció...»