Dieter Ronte: «La col·lecció del Museu d'Es Baluard s'ha de centrar en l'art contemporani»

P. GIMÉNEZ.Palma.
El Director del Kunstumuseum de Bonn, Dieter Ronte, ha visitat aquests dies Mallorca amb motiu de l'exposició Vigies, que Amador Magraner inaugurà la setmana passada a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. Gran coneixedor de l'obra de l'artista pollencí, Ronte introduirà el text del catàleg de la mostra, que ell mateix presentarà en la Fundació Miró el mes de juny vinent.

-La majoria d'artistes arriba a un moment de la seva producció en el qual s'estanquen. En el cas d'Amador hi ha una continuïtat, sempre hi ha un procés d'experimentació i això genera evidentment una evolució. Realitza escultura, fotografia, serigrafia i, cosa que és més important, la incorporació recent a la seva feina de la videoprojecció. I tot això en consonància, establint un diàleg entre les obres. Quant al muntatge, Amador juga molt bé amb l'espai arquitectònic, amb caràcters semblants als de Miró com a personatge mediterrani. És a dir, vinculat a la unió i a la confrontació amb la natura, amb la llum... -L'exposició va ser un èxit i una manera de donar a conèixer l'Illa a través de l'art, un element molt més enriquidor per a l'ésser humà perquè integra tots els elements culturals. Vivim l'època de les imatges i, en aquest sentit, aquestes obres són el reflex del que Mallorca és en realitat, una illa molt rica culturalment. -Pots trobar bon art en tot el món i, evidentment, també a Mallorca. Jo destacaria tres artistes mallorquins que són uns autèntics Fórmula 1, però seria comprometedor donar els seus noms. -Realment, la història és evolutiva i el que fan molts d'aquests centres és mostrar diapositives d'una manera estàtica, sense tenir en compte l'evolució. Si Barceló exposa al Prado es produirà una interpretació nova de les obres mestres de Goya i de Velázquez, una obertura que necessita. Així mateix, pens que és un gran repte per a Barceló poder competir amb aquestes obres mestres. -En deu no, en dos. No es pot demanar que tots els museus siguin contemporanis. N'hi ha que ho són i altres, no tant. Allò important seria cercar un punt intermedi, com seria el tema del Prado i la ruptura que això provocaria. -L'espai arquitectònic és meravellós, però condiciona i dificulta la presentació d'una col·lecció d'aquestes característiques. Tot i això, és un punt de partida i augur un gran futur a aquest centre. -Es Baluard s'ha d'integrar en la família de museus d'art contemporani i realitzar projectes en col·laboració. Això significa pressupost i un equip que tengui la responsabilitat i la capacitat de dur-ho a terme. -Estam estudiant una col·laboració per a una exposició de futur, però encara es massa aviat per avançar-ne res. -Em concentaria molt en l'art contemporani perquè si avui vols col·leccionar obres dels mestres del segle XX com Matisse o Picasso, són inabastables. L'aposta millor és l'art contemporani, no tan sols el mallorquí sinó en l'àmbit internacional.