Eugène Delacroix, un dels pintors romàntics de més fama, era enviat com un membre més d'una important missió diplomàtica que el rei de França, Lluís Felip, feia anar a la cort del soldà del Marroc, el 1832. Allà estant, l'artista, admirat de tot aquell exotisme, escrivint i dibuixant aspectes de la seva experiència, se sentí aïllat dels seus amics de França, mancat de tota correspondència i de qualsevol notícia, fet pel qual escriví aquell mes de març aquesta carta:
«Ahir tinguérem l'audiència de l'emperador. Ens concedí un favor que mai no concedeix a ningú, el de visitar les seves habitacions interiors, els seus jardins, etc. Tot això és força curiós. Rep la seva gent a cavall, només ell muntat, i tota la seva guàrdia dreta. Surt sobtadament per una porta seguit d'un gran para-sol. És un home garrit. Un poc semblant al nostre rei; encara que amb barba i més jovenesa. Té de quaranta-cinc a cinquanta anys. El seguia el seu cotxe per a desfilades, una mena de carretó estirat per una mula. Doncs, aquí em teniu, en el final de la nostra missió. Ara es tracta de no podrir-nos a l'Àfrica massa temps. Tenim por d'esser encara retinguts a Tànger. Els meus companys han rebut cartes de pertot arreu. Només jo em veig privat de tenir-les de qui sia. No em sorprèn massa això de no haver-les rebut a través d'Afers Exteriors, que encara no han escrit, però calcul que vosaltres heu d'haver rebut fa ja molt de temps la carta on us pregava d'escriure'm a través de Piron; com malgrat les meves esperances, res hi ha més poc cert que el moment del meu retorn, escriviu-me fins al darrer moment, i en cas que Piron no hagi rebut la carta on li don l'adreça convenient, teniu la bondat d'enviar-li les vostres cartes dient-li de dirigir-les al senyor Thibandeau, agent consular de França a Gibraltar. Les més petites circumstàncies li són precioses a un desterrat; quan dic noves no són ni les de la política, ni de la literatura, sinó les coses vostres, les coses més simples, com es troba Fèlix, com la dona de Pierret i els seus fills, en resum, el que vulgueu, paraules i retxes del vostre puny i lletra, que rebudes a l'Àfrica, em seran ben precioses. Us prec de donar records de la meva part a tots els amics. Encara que estic molt bé amb els meus dos companys, tinc la pena de no poder-los parlar de cap de vosaltres. Bé, pregau al Cel que el meu exili no es perllongui massa i seguiu escrivint. Adéu. Adéu». Aquesta carta anava dirigida a Jean-Baptiste Pierret, amic de la infantesa, company de joventut, confident dels seus primers amors i de les seves ambicions artístiques. En aquell temps, Pierret era secretari del poeta Baur-Lormian. Morí el 1854.
Delacroix havia nascut a Saint Maurice (Sena) el 1799 i morí el 1863, passant a la història com un colorista brillant i un atrevit innovador de la plàstica del romanticisme.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.