Luccius Anneus Florus enllestia la seva important obra que duria per títoEpítom d'historia romana, uns escrits que s'inspiraven en la documentació i tradició de Titus Livius, un altre destacat historiador llatí. Es curiosa la part de l'obra que tracta dels nostres foners balears i com aquests sabien rebutjar amb armes tan senzilles els seus enemics de Roma, els millors soldats del món i ciutadans de la primera potència de les antigors. Escriu:
«Els foners balears, com hagueren colombrat la flota romana que venia d'alta mar, tingueren la gosadia de córrer a trobar-la i a la primera escomesa la cobriren amb un gegantí nigul de pedres.
Cada un d'aquells guerrers lluitava amb tres fones i en disparar, sempre encertava, ja que aquestes són les úniques armes que té aquest poble i aquesta la seva única afecció des de la infantesa: els seus nins no reben cap menjar, llevat d'aquells que han sabut tomar del cimal d'un arbre amb les seves pedrades...»
Els seus contraris, segons Vegeci, a De remilitari, acabarien per vèncer i dominar Mallorca, ja que eren soldats fruit d'una acurada selecció...
«És, sens dubte, més apta per a les armes, la plebs pagesa, que s'ha sabut enfortir a cel obert i dins la feina, puix que així resisteix el sol, no es preocupa de l'ombra, desconeix els refinaments i es mostra ben content amb les coses senzilles: els seus membres han restat endurits per suportar tota mena de feina; els camperols són els més adequats per portar ferro i fusta, per tallar arbres, per carregar tota mena de pes, i els seus esplais en temps d'hivern consisteixen a caçar feres, sobre tot senglars i cèrvols. Tanmateix, de vegades, és necessari cridar també a les armes les gents de la ciutat. Aleshores han d'esser elegits, preferentment, els obrers metal·lúrgics, els fusters, els constructors, els cossos dels quals han estat exercitats en la feina perllongada.
Els soldats jovencells, efectivament, han d'esser forts de cos i d'esperit...»
Mallorca, en aquella època, i sempre segons els cronistes llatins i els descobriments arqueològics, estava poblada per unes deu mil persones agrupades en una trentena de poblats. Cada un d'aquests poblats podia tenir entre 300 i 400 habitants. Els infants rebien una educació quasi espartana, ja fos per defensar-se dels invasors, ja fos per acudir a les grans campanyes bèl·liques com a mercenaris. Això no vol dir que no coneguessin dies de pau. Ho pregonen els molins de mà per moldre cereals, la fabricació de ceràmiques i figuretes de bronze, l'agricultura, la ramaderia que disposava de guardes de cabres, ovelles, bous i porcs... Florus no anava gens errat pel que fa a la bravesa dels foners.
Però també aquella confederació talaiòtica tingué la seva decadència i caigué en les urpes del poderós del moment.
Potser fou llavors quan els nostres primers mallorquins es feren la gran pregunta: Per quin motiu ètic o moral, les illes, han de pertànyer als continents, quan els déus les tancaren amb naturals fronteres? Una pregunta que ens podem fer avui mateix.
La resposta la podria donar la saviesa dels nostres pagesos i aquell adagi que predica que «valdria més esser cap d'arengada que coa de pagell».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.