TW
0


«No he fet cap trilogia i això és important». Ho diu riallera, sorneguera. I així com podria ser aquest el titular de la informació (de fet ho és) també ho podria ser qualsevol altre. És la gràcia dels periodistes que escriuen llibres, que a l'hora de presentar-los sempre t'innunden de bons titulars. Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) ho sap i de vegades sembla com si se n'aprofitàs, veient-nos a tots sense poder aguantar la riallada i a la vegada prenent notes a la desesperada del que va dient.

Moliner explicà també alguns dels seus secrets d'escriptura. «Jo procur escriure senzill, amb frases curtes, sense metàfores ni floritures. Això no vol dir que no m'agradi llegir-les, però a mi m'agrada explicar-me com en el gènere documental, amb construccions directes, com en el periodisme. Per cert que hem vist molta de cursileria en els diaris aquests dies amb això dels atemptats quan tots sabem que els bons periodistes són els que es contenen».

L'escriptora catalana sembla contenta amb els resultats electorals. Ho deixa anar amb un «tothom sembla molt content, molt optimista i la veritat és que a Urdaci li queden dos telediarios». La jornada electoral la va viure d'enviada a fer contracròniques «que és allò de parlar dels canapès i dels vestits de la gent» a la seu d'Esquerra Republicana. I assegura que es va enamorar de Joan Puigcercós «un home clarament metrosexual (un concepte molt difícil d'explicar)» quan el va veure plorar en el moment que Carod feia referència a Madrid emprant els versos de Sabina. «Que jo no hi tenc res en contra, però hi ha altres poetes millors, un home que rima 'torero' amb 'acero', francament...».

Tornant al tema de la televisió explica que «crec que tenc la clau, Urdaci és el vertader talp del PSOE. La persona que té una entrevista és la que s'hagi cregut la informació de TVE». I acaba assegurant que «si no hi hagués hagut mort ens tiraríem pel terra amb aquesta televisió, una joia de l'humor».

Empar Moliner no és precisament una dona que s'estigui quieta. Gesticula, es mou com si tingués el mal de san vito. Per ventura és que tant d'estar amb Quim Monzó se li aferra alguna cosa. El cas és que l'escriptor li ha fet un caramull de recomanacions gastronòmiques i Moliner hauria de menester una setmana per tastar-ho tot. Però no. Ahir a la nit va parlar al públic en general des de Palma i avui al matí s'enfronta amb els alumnes d'institut en el marc del cicle En Diàleg amb... A la nit presentarà a Inca el seu darrer llibre de contes T'estimo si he begut, que acaba de publicar Quaderns Crema.

En aquest llibre es poden trobar 13 històries entre divertides i tendres. «Hi ha una combinació d'humor i també d'amargura, que és el que es diu avui en dia i quedes beníssim». En el llibre hi ha infidelitats, gent que va a lligar, matrimonis que s'avorreixen, cursets de tastavins, una història vinculada amb una donada de mamar col·lectiva en el parc de la Ciutadella, un curset per a pares adoptius...

«El que puc dir ben a les clares és que no he fet cap trilogia i això és important, perquè avui en dia tothom en fa i que en el meu llibre tampoc no hi ha cap escena de dona que es mira al mirall i s'explora i després es dutxa, perquè no sé si us heu adonat que la literatura catalana és la més higiènica del món, ni tampoc hi ha cap casa on hi viuen tres dones de tres generacions. Hi pos les coses que em fan riure», assegura l'escriptora.

L'escriptora també va parlar de televisió, de sexe, de la censura en els mitjans, d'arts marcials i de futbol. És el del Barça, per suposat. «Però malgrat tot, si guanyam la lliga no ens ho mereixem, ara que amb Zapatero».