Les narracions abracen des de l'antiga Roma fins a la Segona Guerra Mundial i des de pirates fins a cavallers, bandolers o senadors romans en són protagonistes. Ferrà explicà que les Balears són presents en la gran majoria de relats. «Ja sigui perquè la trama s'esdevé a Formentera, a Mallorca, a l'illa des Malgrat o a la Dragonera, o per la presència de protagonistes de les nostres illes en altres terres on se centra l'argument; per la vinculació dels seus protagonistes amb personatges històrics de les Balears...».
Un aspecte destacable és que cada narració inclou una introducció en la qual s'explica d'on procedeix la història, la documentació a la qual Ferrà ha acudit a l'hora d'atorgar un major pes o no a la relació amb les Balears. Cal recordar que l'autor s'ha limitat a donar forma literària a uns relats que tenen la seva llavor en la tradició popular.
Títols com L'ase en relació amb l'illa d'Asinara, al nord-oest de Sardenya; La colobra o serp d'esculapi, sobre l'illa Tiberina de Roma; o El cérvo de Còrsega i La cabra des Vedrà recullen històries d'allò més curioses.
Com a exemple, se'n pot destacar una que passa a l'illa des Malgrat 600 anys abans de Crist. La contarella troba el seu suport documental en l'obra de Fabre d'Oliver Letter à Sophie sur l'histoire el 1801 i després en estudis oceanogràfics realitzats fa poc pel vaixelHesperides. Al relat s'hi afirma que l'illa seria una part de la desapareguda Atlàntida.
La recopilació es presentarà el pròxim dia 26 al Centre de Cultura sa Nostra en un acte en el qual prendran part Albert Herranz i Rosa Maria Colom. La idea d'elaborar aquest recull sorgí de de la participació de Miquel Ferrà i Martorell en la Biennal de Còrsega, que va ser l'any passat i en la qual eren presents editors i escriptors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.