Gabriel Alomar o Biel de la Mel (1899)

En el setmanari La Roqueta d'aquestes dates llegim un article sobre Miramar d'en Biel de la Mel, que no és altra cosa que el pseudònim de Gabriel Alomar i Villalonga, nat l'octubre de 1873. En escriure a La Roqueta tenia, doncs, vint-i-sis anys, potser quan el seu idealisme era més intens, puix que l'idealisme i la jovenesa solen anar de la mà. Però això de «Miramar» és més que un article: quatre capítols ben llargs que conviden, encara avui, a la reflexió. El mercantilisme, els especuladors, els qui donen l'esquena a la cultura del poble... Llegint tot allò un pensa que poques coses han canviat, en cent anys i moltes busques, en aquest país: «Qui no sap que ells, els qui poc a poc van medrant amb s'explotació de qualsevol actualitat, dormaran demà aquesta aristocràcia dels capitalistes i dels propietaris, que no són capaços de sentir la més humil aspiració de nova saba, perquè es consideren dins la millor de les vides polítiques possibles? Ells, això sí, són l'exemple pràctic més perfecte de l'individualisme. Per a ells la col·lectivitat pàtria només pot existir en un sentit oficial i gelat, de Gaceta guerrera o de manifestació popular de moment. La conquesta del seu bé personal és l'única cosa que pot revestir, de vegades, l'apariència d'un benefici social més o manco gros. Per això està una mica lluny de l'amor a Sa Roqueta...»