El grup de Ministrils del Consell s'ampliarà per guanyar sonoritat

Un volum recollirà la història d'aquest conjunt instrumental

TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
Després de 300 anys, el 2001 el Consell recuperava la figura dels ministrils. Avui la presència d'aquest grup de músics que antigament tocaven amb trobadors i joglars és una part essencial del protocol que envolta els principals esdeveniments de l'administració insular. La recuperació d'aquest conjunt instrumental ha estat tan ben acollida que el Consell treballa en la seva ampliació. Així mateix, el principal impulsor de l'agrupació, Pep Rotger, treballa en un exhaustiu volum en què se recull la història dels ministrils tant a les Balears, com a la resta d'Europa. Un CD del conjunt instrumental completarà el volum que veurà la llum a finals d'any.

Ministrils era el nom amb què es coneixien els músics al servei dels trobadors durant el segle XIV i posteriorment dels joglars, com també els instrumentistes de les Corts. Actualment són onze els músics que integren aquest conjunt instrumental. Tres xeremies, dos baixons, un sacabutx, una trompa natural, una trompeta natural, un flabiol i tamborino, una cornamusa i un timbal. L'ampliació obeeix a l'obtenció d'una major diversitat sonora i permetre que tots els instruments puguin lluir-se. De moment s'està parlant de tres músics més.

A Palma el Gran i General Consell creà un «joch» de ministrils el 1595, que servien obligatòriament a les festes. Aquesta agrupació depengué de l'Administració insular fins que el primer borbó, Felip V, emeté el 1714 el Decret de Nova Planta, que féu desaparèixer la institució illenca. Amb la nova situació, els ministrils passaren a dependre de Cort que, de manera irregular, els mantingué fins 1993.