Ha mort Joan Riudavets, l'home més vell del món

La mort se li presentà de sobte a ca seva, en es Migjorn Gran, quan res no ho feia pensar

Joan Riudavets a casa seva.

dBalearsPalma06/03/04 0:00

Joan Riudavets Moll, nascut el 15 de desembre de 1889, morí anit de manera sobtada al mateix lloc que el va veure néixer, es Migjorn Gran, a l'edat de 114 anys, sent reconegut com l'home més vell del món. Res no feia pensar que ahir seria el darrer dia de la seva vida fins que, devers les nou del vespre, se sentí malament i finà a la seva casa del carrer Major.

Als joves els recomanava «estudiar. Els estudis i sobretot l'educació són molt importants. La vida de les persones és tan interessant, que ajuden moltes coses perquè sigui llarga, bona, que un visqui satisfet, com estic jo ara. Estant així de bé, fa molta vessa morir-se! Jo els dic als meus besnéts que van a estudiar que aprofitin el temps, que estudiïn molt, perquè són coses que ajuden molt en la vida. No basta ser un estudiant, s'ha d'estudiar de bon de ver».

La notícia causà una gran commoció a Menorca a mesura que s'anà coneixent, ja passada la mitjanit. Riudavets, que fins el darrer moment conservà el cap clar i un estat d'ànim excel·lent, que llegia els diaris per estar informat del que passava pel món, havia deixat d'existir. El primer de desembre de l'any passat Joan Riudavets va ser confirmat pel llibre dels rècords Guinness com l'home més gran del món, després de la mort del japonès Yukuchi Juganchi, també als 114 anys.

La família Riudavets Moll va estar formada per deu fills, dels quals ara en sobreviuen dos: Pere, de 104 anys, que també viu en es Migjorn Gran, i Josep, que viu a Palma i en té 98. El pare de Joan Riudavets era fabricant de calçat, activitat professional que ell continuà tota la seva vida amb senzillesa i humilitat. Va ser regidor i batle pedani quan es Migjorn Gran encara no havia aconseguit la independència municipal. Ell es definia com a «republicà».

En les nombroses entrevistes que se li varen fer els darrers temps, Riudavets comentava que «en mi no hi ha estat mai, el perill de tornar-me vell; mai no li he tingut por ni m'ha fet res. Ha arribat tot sol. Açò sí, m'he cuidat la salut sempre. La salut és envejosa, decau o prospera en una o una altra persona. Si un té salut, ha de ser diligent per guardar-la. Si un té salut, pot tornar vell sense tenir por. Sense salut és una cosa difícil envellir».