Antisemitisme urbà en el segle XVIII (1783)

Miquel Ferrà i Martorell06/03/04 0:00

El darrer trimestre de l'any 1782, el fiscal de l'Audiència de Palma presentava un informe per tal d'enderrocar les cases del barri de l'Argenteria que presentaven voladissos, porxades i altres peces arquitectòniques destinades a protegir els menestrals argenters, orfebres, bijuters i llauners, del sol i la pluja, ja que essent les botigons i habitatges molt poc il·luminats, gairebé sense finestres, els venia més de gust treballar a cel obert. En aquells carrers, especialment el de l'Argenteria i Vidrieria, taules d'obrador i mostradors o banques, eren llocs d'acurada feina artesana. Vingué la primera etapa d'enderrocament en començar, amb bon temps, el mes de març següent i dels picots només se n'alliberà la casa veïna de can Macu, números 17 i 19, del carrer de la Vidrieria. Hi veiem un primer pis molt baix, una porxada amb les clàssiques columnes polièdriques que podem veure, igualment, a moltes possessions de Mallorca i a diverses cases del Marroc, i una humil façana que és actualment rerebotiga d'una plateria en el carrer dels Argenters. A les denúncies oficials que proposaven, com a mesura urgent, els enderrocaments, s'hi ajuntava una mena de plànol on s'hi especifiquen tretze punts de situació i que passam del castellà al català. Són aquests:

1) Església dedicada a Santa Eulària; 2) Plaça pública amb tenderols de queviures i fruites; 3) El carrer de l'Argenteria; 4) Voladissos que fan obscurs els carrers i que toquen les teulades de l'altra voravia; 5) Taulells i mostradors on es treballen els diversos metalls; 6) Botigues on són venuts llenços, indianes i altres robes; 7) Porxos o ales de teulada on hi ha habitacions per a viure estrets o per tal d'aprofitar al màxim qualsevol espai; 8) Terrats que toquen uns als altres i per on poden fugir els malfactors en cas de robatori per tota la zona del barri. 9) Carreró anomenat d'en Cusseta, tan estret que les cases dels dos costats es toquen. 10) Carrer de la Vidrieria; 11) Carrer anomenat de la Bosseria, el barri del qual també està ocupat per entrebancs; 12) Carrer de Sant Miquel; 13) La zona on viuen mercaders de llenços i quincalla.

En resum. Es tractava de matar, d'una plomada, la tradició medieval, tot foragitant d'aquells carrers els mestres i menestrals que havien passat el seu art d'una generació a l'altra. Ja no tenim el carrer d'en Cusseta però sí el carrer Veïnat i el carrer de can Poquet.

Això i la casa esmentada del carrer de la Vidrieria ens permeten de fer unes passes enrere en la història.